El bitllet irrompible

John Humphrys, el prestigiós presentador de Today, el matinal de la BBC a Ràdio 4, va intentar ahir trencar, per tots els mitjans, el nou bitllet de cinc lliures, que acabava de posar-se en circulació. El va mossegar, el va doblegar i el va rebregar per intentar esquinçar-lo, i fins i tot el va sucar en el cafè de l’estudi, «altament corrosiu», segons el periodista. Res de res. Com van saber els oients, al cap d’uns quants minuts de suplicis, el bitllet va sobreviure intacte i il·lès a les temptatives de destrucció.

    Els nous bitllets, amb un valor al canvi de 5,9 euros, van ser impresos per primera vegada a Anglaterra amb un material plàstic que el fa el 2,5% més resistent que el seu predecessor. Abans de fer-lo sortir al carrer, al Banc d’Anglaterra l’havien ofegat en vi negre, cuinat al microones i rentat amb Persil a 90 graus de temperatura, amb idèntic resultat. El nou bitllet és el 15% més petit que l’anterior, però més durador, amb una mitjana de vida de cinc anys, tres més que els actuals fabricats amb una pasta de cotó. La seva composició ajuda a combatre més bé la humitat i la brutícia. El bitllet, no obstant, no és indestructible i es comença a fondre als 120 graus de temperatura. S’ha de vigilar també a l’hora de pagar, perquè tenen tendència a enganxar-se entre si.

Notícies relacionades

Seguretat Nacional admet després de l’aturada «nous riscos» lligats a les renovables i «desafiaments seriosos» per blindar el subministrament

Aitor Moll: «El nostre objectiu és continuar construint un Mediterrani més unit, pròsper i sostenible»

     «L’ús de polímer significa que sobreviurà millor quan es doblegui repetidament a les carteres o es rebregui dins de les butxaques», va explicar el governador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney.

    El material d’impressió és nou, però la cara que figura als bitllets de plàstic de cinc euros no pot ser més tradicional. El que va ser primer ministre conservador, Winston Churchill, és l’efígie escollida, juntament amb una de les seves frases més famoses, pronunciada el 1940, al Parlament a l’inici de la segona guerra mundial. «No tinc res a oferir més que sang, dolor, llàgrimes i suor». Com a teló de fons es pot veure el Parlament de Westminster i el Big Ben marcant les tres de la tarda, l’hora aproximada en què va pronunciar aquell històric discurs. «És un homenatge als grans estadistes de tots els temps. Els bitllets de banc són un dipositari de la memòria col·lectiva del Regne Unit», va assenyalar Carney.