L'imperdible escolar

Entre els imprescindibles que s’han de tenir a punt per a la tornada al col·le hi ha l’entretingut marcatge amb nom i cognoms de la roba, llibres i tot el material escolar de nens i nenes. I no en totes les llars han trobat el sistema més pràctic i perdurable per fer-ho. Stephanie Marko tampoc el trobava. Per això, quan se li pregunta on va néixer la seva voluntat de posar en marxa una empresa des de la qual crear l’etiquetatge domèstic per cobrir aquesta necessitat, respon: «Jo no vaig tenir una idea, vaig tenir un problema».

Aquesta nord-americana, originària de Nebraska, de 46 anys, havia de marcar les sabates del seu fill, al començar l’ensenyament Primari i no sabia com fer que el nom de Pau Ribas Marko es mantingués al calçat sense desenganxar-se ni molestar. De la solució que va trobar va sorgir www.stikets.com. Un negoci que l’any passat va facturar 1,2 milions d’euros i que a final d’aquest exercici espera haver comptabilitzat fins al 70% més de comandes i més de 160.000 clients. «Aquests són, al seu torn, els nostres millors comercials», diu Marko.

Famílies de fins a 32 països encarreguen per internet les etiquetes per marcar amb el nom dels seus fills les seves peces i objectes, en roba, amb una simple planxada que, sense cua, integra l’etiqueta en el teixit de la peça, i mitjançant distintius adherents bategen els objectes de material escolar. «Fem també polseres identificatives durables o d’un sol ús per a campaments o dies d’excursió. Tot és a prova de centrifugacions de rentadora, assecadora i rentavaixella», puntualitza.

Tres conillets d’índies

Els tres fills de Stephanie Marko i Antoni Ribas van ser els primers usuaris i conillets d’índies de l’etiquetatge que, des de fa un any i mig, es pot encarregar també en més d’un centenar de merceries i botigues especialitzades en material escolar, com la cooperativa Abacus. «Crèiem que obrir una xarxa de distribució off line potenciaria la nostra marca i faria sentir-se la gent més a prop del producte, encarregantlo i recollint-lo en un establiment físic», justifica Antoni Ribas. Ell és la parella i tàndem professional de Marko, i s’encarrega dels punts de venda físics de Stikets. Enginyer de professió i MBA, va deixar l’empresa familiar de construcció per pujar al vaixell que la seva dona feia salpar.

Notícies relacionades

Aitor Moll clausura el Fòrum del Mediterrani: "El missatge és l’extraordinari potencial de l’àrea mediterrània"

Red Eléctrica s’autoexculpa i carrega la responsabilitat de l’apagada a les elèctriques

El que havia començat al garatge de casa, on Stephanie Marko va instal·lar una taula, i amb 30.000 euros de partida, va iniciar la fabricació de les primeres etiquetes i va encarregar la web per vendre-les a través d’ella, dóna feina avui, en 500 metres quadrats de taller, a 20 persones fixes i el doble en moments punta d’encàrrecs, com ara. «Per a nosaltres, el mes d’agost i fins a mitjans de setembre és com el Nadal de molts comerços», diu Marko, CEO de Stikets.

Ajudar les mares i pares a marcar la roba i no ajudar els seus empleats a conciliar la vida familiar hauria resultat incoherent en la ment de Marko. «Era el que pretenia al muntar l’empresa, solucionar problemes a les llars amb el marcatge, i compaginar la vida familiar i l’ocupació laboral», diu la creadora de Stikets.