Els espanyols redueixen els dies de vacances per la crisi

El tòpic que els espanyols cada vegada reparteixen més les vacances al llarg de l’any en lloc de fer-ne un mes complet a l’estiu no el confirma l’estadística. El llarg període de crisi i carestia d’ocupació ha motivat que fins i tot els que tenen un lloc de treball fix (indefinit, en estadística oficial) poden estar renunciant també, per diversos motius, al període complet de descans retribuït.

    A aquesta conclusió arriba Florentino Felgueroso, professor d’Economia de la Universitat d’Oviedo i investigador de Fedea (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, en què participen les empreses de l’Ibex i el Banc d’Espanya). L’estudi de Felgueroso, publicat a la web Nada es gratis (http://nadaesgratis.es), parteix de les dades de l’enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre. Triar aquest període s’explica perquè és al juny quan s’aprecia l’evolució de la contractació i s’entreveu el nombre d’assalariats que faran vacances, sobretot si necessiten substitut. 

    Que el model laboral espanyol va vinculat a l’estacionalitat se sap des de fa anys. El 2015, per exemple, es van firmar 1,8 milions de contractes al juliol i el mateix nombre al setembre, mentre que a l’agost van ser només 1,2 milions. Bona part en el sector serveis, no només els dedicats a l’hostaleria. L’exemple clàssic d’altes i baixes entre el juny i el setembre es dóna en el contrast entre l’educació i la sanitat. Per substituir infermeres s’ha de recórrer a la contractació temporal; per substituir mestres, no. En canvi, els treballadors no docents en aquest últim sector (cuiners i similars) acostumen a ser acomiadats al juliol i contractats al setembre.

    Felgueroso proposa partir de la diferència entre tenir una feina i tenir-ne una a temps complet. Per simplificar, treballar unes quantes hores distribuïdes irregularment o treballar 40 hores setmanals. Amb l’efecte afegit: una feina de 20 hores setmanals és només mitja feina, que sumada a una altra de similar dóna una feina a temps complet. L’EPA classifica com a ocupat tot enquestat que assegura haver treballat almenys una hora la setmana anterior. I com que es tracta d’una enquesta entre 65.000 famílies, també el període estival està subjecte a les variacions de qui està de vacances però té feina, absències per diferents conceptes, etcètera.

    Amb aquestes excepcions, l’investigador de Fedea elabora una comparació reveladora. En primer lloc, que la taxa d’ocupació segueix molt allunyada de la que hi havia fa 10 anys. Però, sobretot, que la recuperació dels últims dos anys té un alt component de contractació a temps parcial. La paradoxa que proposa Felgueroso és que «a l’estiu es treballa menys». Per dues raons: molts assalariats estan de vacances (no treballen, amb independència que cobren per llei o conveni) i també perquè «tot i que es contracta més, també s’acomiada més». La dada complementària és que als mesos de julio i agost hi ha més persones que cobren l’atur, i l’índex es redueix novament al mes de setembre.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

DIFERÈNCIES SEGONS CONTRACTE / Pel que fa a si els espanyols reparteixen més al llarg de l’any el seu dret a vacances retribuïdes (en teoria, un mes a l’any), Felgueroso adverteix que això no es reflecteix de manera fefaent a l’EPA. En canvi, l’estudi presenta una estadística reveladora sobre els empleats que no van treballar o van treballar menys hores per vacances segons la seva situació professional en el període juliol-agost d’anys anteriors. Pot contemplar-se tant per tipus de contracte (indefinit/temporal) com per sector (públic/privat). En el primer enfocament es veu clarament que el nombre de treballadors que han fet vacances tendeix a reduir-se. I si es té contracte temporal, encara més. Si es contempla per sectors, queda clar que les vacances no es contemplen de la mateixa manera per part d’un treballador públic fix que per un de temporal en el sector privat.

    La reflexió final de Felgueroso sobre la tendència hispana a fer menys vacances resumeix bé a què es deu: «Com més alta és la taxa d’atur, menor és la necessitat d’incentivar el treballador». La por guarda la vinya, en versió clàssica.