Catalunya vol liderar la revolució industrial del 3D

La fabricació additiva comença a canviar els models de producció a tot el món pels nombrosos avantatges que implica aquesta tecnologia per a la indústria. Catalunya busca convertir-se en un referent mundial per al sector

4
Es llegeix en minuts
JOSEP M. BERENGUERAS

«Les fàbriques que coneixem no tornaran mai més. Les que vénen són més petites, més àgils, més ràpides. I és aquí on la impressió en 3D jugarà un paper clau». Així explica, en poques paraules, el que suposarà la impressió en 3D (o fabricació additiva) per a un sector clau com la indústria el vicepresident mundial de l'àrea 3D de HP i director del centre de Sant Cugat del Vallès, Ramon Pastor. Aquest directiu lidera l'equip de la multinacional nord-americana que busca capitanejar la quarta revolució industrial, i ho fa des de Catalunya. En un mercat que no té líders clars, col·locar-se com a referent mundial d'aquesta tecnologia pot ser un avantatge competitiu per treure partit d'un negoci que ja mou 7.000 milions d'euros a l'any i que preveu haver triplicat el volum el 2020. I Catalunya vol jugar fort en aquest àmbit.

Les possibilitats del 3D són immenses. De fet, és un mercat que gairebé acaba de néixer malgrat que la seva història es remunta a fa uns 30 anys. No és fins ara quan les seves aplicacions comencen a tenir un impacte real, tant a petita com a gran escala, i que empreses de tota mena (petites, mitjanes i gegants) es bolquen a donar la benvinguda a aquesta tecnologia.

Primer perquè la impressió en 3D s'està expandint tant en l'àmbit particular (consumidor) com en el general (indústria). En el primer segment, per la proliferació d'impressores 3D low cost: des de les que vénen ja preparades per al seu ús, fins a les que es fabrica el mateix usuari. En el segon camp, per l'evolució tecnològica: baixa el cost, s'estan implantant noves tecnologies i comença a ser realment rendible fer servir aquests aparells.

El millor exemple d'això és la màquina dissenyada a Sant Cugat, la HP Jet Fusion 3D. Aquest aparell es llançarà al mercat a la tardor, i pot fabricar qualsevol peça voxel (l'equivalent a un píxel en 3D) a voxel. A més de l'estalvi (produeix 10 vegades més ràpid i a meitat de preu que la competència), la màquina pot imprimir en plàstic i ceràmica. En el futur, en el mateix procés es podran incorporar a qualsevol peça no solament colors, sinó també sensors que enviïn informació o codis d'informació, tot integrat i sense passos extra. La quantitat de materials sobre els quals es podrà imprimir continuarà augmentant: des de conductius a orgànics i metalls, fins i tot combinats en una sola peça.

Avantatges del sistema

La fabricació en 3D presenta nombrosos avantatges respecte de la tradicional. Pastor ho resumia amb un exemple: «El 3D i la fabricació tradicional conviuran», deia el directiu, que convidava a imaginar una fàbrica que ha d'invertir per produir un gran nombre de peces. Amb la tecnologia habitual i motllos, potser li serà rendible usar aquest sistema «a partir de 10.000 peces». «En canvi, el 3D és perfecte per a entre 1 i 9.999 peces», assenyalava.

Entre els avantatges de la impressió industrial en 3D hi ha precisament la fabricació de sèries curtes de productes, perquè dóna l'opció de prescindir de l'emmagatzematge: es pot produir quan es necessiti i només el nombre que realment calgui. A més, s'està a prop del centre de producció, i també es poden personalitzar les peces de manera molt més senzilla que amb els motllos, és a dir, gairebé fer articles a mida de les necessitats. «La reducció de costos que representa la impressió en 3D minimitza les barreres d'entrada a nous competidors», assenyala també el treball Estat actual i perspectives de la impressió en 3D de Jordi Fontrodona i Raül Blanco, publicat pel departament d'Empresa i Ocupació (2014). També hi ha avantatges mediambientals, perquè s'elimina el transport dels productes.

Notícies relacionades

La importància del 3D no solament radica en qui dissenyi el futur d'aquesta tecnologia, sinó en l'oportunitat que representa per a la indústria local. «El cost marginal d'imprimir la peça enèsima serà igual a zero, perquè només tindrem el cost del material a partir del qual es fabriqui. Una peça costarà el mateix a Europa, a Amèrica o a la Xina. El seu valor el capturarà qui la dissenyi», destaquen Fontrodona i Blanco. Moltes de les indústries que en els anys 90 es van deslocalitzar per raó dels costos, poden tornar a produir.

Mentrestant, Catalunya busca el seu lloc al mapa de la impressió en 3D. A l'elecció de Sant Cugat com a lloc des d'on HP capitaneja la impressió en 3D a nivell mundial se li ha sumat una de les primeres fires del sector, la In(3D)ustry, que es va celebrar al juny. També hi ha ja un teixit d'empreses específiques d'aquest sector (Comher, Ineo Prototipos, Natural Robotics...), centres tecnològics que la investiguen (Eurecat, Leitat), una completa xarxa de Fab labs per a fabricació de productes a petita escala, i fins i tot un programa de preacceleració dirigit a empreses del sector 3D Printing, de la mà de Connector i La Salle Campus Barcelona-URL. El temps dirà si s'ha sabut aprofitar l'oportunitat.