Dolors Bassa: «La inspecció laboral ha d'acompanyar l'empresa»

Dolors Bassa ha passat en pocs mesos de dirigir la UGT de Girona i lidiar amb Carles Puigdemont com a alcalde d’aquella ciutat a ocupar un escó al Parlament del grup de Junts Pel Sí corresponent a les files d’ERC i, des del gener passat, a assumir la macroconselleria de Treball, Afers Socials i Famílies. Bassa es declara partidària d’un esperit constructiu de la inspecció de Treball amb les empreses que deixi la sanció com a últim recurs.

–¿Quina evolució preveu del mercat laboral i quina objectius es marca?

–Volem millorar el mercat laboral en els problemes més importants: la temporalitat, amb polítiques que ajudin a desestacionalitzar; la precarietat i la igualtat de gènere. També estem treballant per augmentar el salari mínim a 1.000 euros, encara que no hi tenim plenes competències i per això el que fem és discurs i millorar les polítiques actives que tenim. 

–S’estan creant llocs de treball però amb molts problemes de temporalitat, sous baixos i molts contractes a temps parcial. ¿Com pot incidir en aquest terreny el Govern de la Generalitat?

–Amb polítiques actives que millorin aquests aspectes i poca cosa més. La creació d’ocupació la porten a terme les empreses. Tenim una altra eina que és la inspecció de Treball. Hem demanat més inspectors i hem posat més tècnics habilitats. Serem molt constants en tots aquests temes, però veient molt clarament que no ha de ser sancionadora, sinó que la inspecció laboral ha d’acompanyar l’empresa. Hi volem donar aquest nou caràcter. De totes les visites efectuades per la inspecció l’any passat només  un 17% han acabat amb una infracció i sanció. Això vol dir que la inspecció fa molt més que sancionar. Volem repartir més les polítiques actives en edats i sectors per evitar la cronificació de l’atur. Als més grans de 55 anys els oferirem plans d’ocupació amb un salari de 1.000 euros i durant un any. 

–Però potser hi ha empreses que únicament rectifiquen amb sancions i no tan sols amb bon rotllo de la inspecció.

–No només és bon rotllo. S’han de posar més efectius perquè controlin, que no vol dir que s’acabi amb una infracció. Detectar contractes que acabin en indefinits, per exemple. També posem sancions, com ara l’última de cinc milions de Telefónica. No s’ha de  veure la inspecció com una cosa que sempre acaba en sanció.  

–¿Com estan les tasques per crear l’estructura d’Estat de l’agència de Seguretat Social?

–L’agència de protecció social tindrà la cartera de serveis socials. El que estem fent és reordenar la cartera de serveis de manera que cada persona tingui a cada moment la prestació que li correspongui. Han passat sis mesos i avancem d’acord amb el ritme previst. El Constitucional ha donat per bo que tinguem l’agència, igual que el País Basc. Al mateix temps, el Parlament tramita la llei de Seguretat Social. Quan la llei ens doni peu, l’agència estarà a punt.

 

–Però quan s’aprovi una llei que assumeixi les pensions o l’atur, previsiblement hi haurà un recurs automàtic del Govern central. 

–Si no comptem amb aquesta llei, tindrem una llei de transitorietat que permetrà gestionar aquestes polítiques encara que no hi tinguem competències.   

–¿Com negociaran el traspàs d’actius i passius en les pensions?

–Ara no dissenyarem quina mena de pensions hi haurà. Ara treballem  per tenir l’estructura per poder gestionar les pensions.

–¿Com explica que l’aportació de fons propis de la Generalitat a polítiques actives sigui la imprescindible que exigeix Brussel·les?

–No tenim pressupost aprovat per a aquest any. Volíem augmentar els fons, però el pressupost no es va aprovar. 

–Però altres departaments han buscat recursos addicionals aprofitant mecanismes legals per modificar el pressupost.

–No hi ha mecanismes legals. Ho farem per al 2017. Ara podem tenir crèdit però sense augmentar la despesa perquè ens obligaria a reduir-lo en un altre àmbit.

–¿Com porta personalment el canvi de la seva oposició als contractes del SOC amb agències privades quan estava a la UGT a gestionar-los ara com a consellera?

–Ho porto bé. Hi ha una partida econòmica dels fons que rebem de Madrid que només va a agències privades de col·locació. Podíem fer dues coses. Renunciar a aquesta partida o destinar-hi el mínim, i vam acordar amb els agents socials que faríem això. El sector privat hi ha de ser, però no pas amb les quantitats que hi havia fins ara.

–¿En quina situació està l’execució del pla de garantia juvenil? ¿Segueix havent-hi problemes?

–Anem a un ritme correcte, tenim 30.000 joves inscrits, dels quals 28.000 han trobat feina. Catalunya està bé, millor que altres comunitats, cosa que ens ha permès tenir més diners. Però hi ha un perill que és que com que el que fem nosaltres no es transmet directament a Europa podríem tenir un problema si haguéssim de tornar diners si no se soluciona el tema abans de l’octubre o el novembre pel nivell general de compliment.

–Segons les últimes xifres, Ca-talunya havia executat una mica més del 30% del pla. ¿No hauria d’anar més ràpid?

–Aquest nivell és el previst perquè el marge perquè s’hi inscriguin joves és molt limitat pels condicionants que hi ha. Per exemple, els joves que tenen un contracte de cap de setmana salten de les llistes i han d’esperar per poder inscriure-s’hi. Les condicions del pla de garantia juvenil estan pensades des d’un despatx sense tenir en compte el món del treball. 

–Però si l’any que ve no s’han gas-tat els fons, els hauran de tornar. ¿Podran complir?

–A Catalunya creiem que sí perquè falta un any i mig i treballem amb entitats per ampliar el nombre de joves inscrits. També ho fem amb el Ministeri d’ocupació per millorar-ne alguns aspectes. 

Notícies relacionades

Indra accelera les aliances europees per complir els contractes amb Defensa

Avals públics per a hipoteques de joves

–Tenint en compte que l’atur juvenil voreja el 50%, es fa difícil entendre que no es puguin gastar els diners disponibles.

–El pla està dissenyat d’una manera que no té relació amb el mercat laboral que tenim. En altres països, que no tenen el nostre nivell d’atur ni de precarietat, no tenen aquests problemes.