SECTOR FINANCER

La morositat bancària europea triplica la dels EUA i el Japó

El BCE adverteix que es deu en part a «pobres pràctiques bancàries»

Els impagaments al continent estan al nivell de països com Kenya i Tanzània

tfuentes33286407 daniele nouy  head of the supervisory board of the160325190444

tfuentes33286407 daniele nouy head of the supervisory board of the160325190444 / DANIEL ROLAND

3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

Els crèdits impagats als bancs continuen condicionant la recuperació econòmica del continent. La taxa de morositat de la Unió Europea (UE) està caient lentament, però es va situar el setembre passat al 5,9% (des del 6,4% del desembre del 2014), de manera que és més de tres vegades superior a la d’altres economies avançades com els Estats Units (1,7%) i el Japó (1,6%). També està per sobre de les de països emergents com l’Índia (4,2%) i el Brasil (3,1%) i en línia amb les de Kenya (5,8%) o Tanzània (5,9%), segons el Banc Mundial.

Dóna prova de la serietat del problema el fet que era un dels principals assumptes que s’havia de tractar en la compareixença de Danièle Nouy, presidenta del Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) del Banc Central Europeu (BCE), de dimarts passat al Parlament Europeu, que va haver de ser ajornada pels atacs terroristes a Brussel·les. En un document de treball de l’òrgan legislatiu, es destaca que els impagaments van augmentar amb força als Estats Units i la zona euro entre els anys 2007 i 2009, però mentre que al país nord-americà se li va donar una «ràpida» solució des de l’any 2010, els bancs europeus «continuen apilant deute dolent».

El Parlament ha utilitzat les dades de l’Autoritat Bancària Europea (EBA, en anglès) d’un recent informe que apuntava que la morositat continua sent motiu de «preocupació». Els impagaments, subratllava, són «significativament» més elevats als bancs petits (21,7%) que als grans (4%). I les diferències entre països també són enormes: des de l’1% de Suècia fins al 50% de Xipre.

A PROP DE LA MITJANA / Espanya no en surt mal parada (6,8%, des del 8% del desembre del 2014), gràcies en gran mesura a la reestructuració facilitada pel multimilionari rescat europeu als bancs amb problemes que va permetre un sanejament massiu dels seus balanços. La taxa és diferent de la del Banc d’Espanya (10,12% al gener) perquè l’EBA utilitza només una mostra de 194 entitats, 14 d’aquestes espanyoles.

La ràtio de cobertura de la banca europea (és a dir, el pes que tenen les provisions per afrontar pèrdues sobre el total de crèdits impagats, sent pitjor com més baix) es va situar el mes de setembre en el 43,6%, pràcticament sense variació. Però també amb una gran dispersió per països (del 30% de Xipre al 65% de Romania) i tipus d’entitat (39% a les petites i 45% a les grans). Espanya estava lleugerament millor que la mitjana (45,1%).

MENYS CRÈDIT / El document del Parlament Europeu destaca, recorrent a un recent informe del Fons Monetari Internacional (FMI), que la morositat constitueix un «obstacle» a l’activitat econòmica, perquè redueix la rendibilitat dels bancs, n’incrementa els costos de finançament i en constreny el capital, la qual cosa té un impacte negatiu en el flux de crèdit i amb això en el creixement i l’ocupació. Per això, recorda que malgrat que «fins ara no s’ha previst cap solució a escala europea o de l’eurozona», alguns països ja han pres mesures que poden servir d’exemple, com les adoptades pels que han rebut «programes d’assistència financera, com són Grècia, Xipre, Irlanda, Espanya i Portugal», però també per altres com Eslovènia i Itàlia. Cita, així, la creació de bancs dolents per apartar els actius tòxics (com la Sareb espanyola), fomentar la venda de crèdits impagats en el mercat secundari, millorar els marcs legals de fallida, reforçar la supervisió i incentivar-ne fiscalment la disminució.

Notícies relacionades

Danièle Nouy va subratllar que el «gran estoc d’actius problemàtics» és un dels grans reptes dels bancs, per la qual cosa reduir-los serà una de les cinc prioritats del MUS l’any 2016.

«Els crèdits morosos condicionen la rendibilitat i el capital obstaculitzant la capacitat de donar nou finançament als clients. El problema té múltiples causes a més a més de les condicions econòmiques generals, com les pobres pràctiques bancàries i els ineficients marcs legals i judicials per a les insolvències i la recuperació de deutes d’alguns països», va advertir.