L'economia es torna col·laborativa

Sectors tradicionals com el turisme o el transport comencen a veure com els particulars, gràcies a les plataformes digitals, desafien indústries fins ara de difícil accés. És l'economia col·laborativa --o consum col·laboratiu--, que ha passat de ser un fenomen en auge a ser un fet: només l'any passat gairebé 900.000 persones es van allotjar a Barcelona en apartaments de la plataforma de lloguer d'habitacions i pisos Airbnb, cosa que va generar un impacte econòmic de 740 milions d'euros a la ciutat, segons càlculs de la plataforma. Tot plegat, de moment, en un sector sense lleis clares.

“L'economia col·laborativa constitueix un fenomen innovador d'abast global i transversal, que està generant importants canvis estructurals en el funcionament dels mercats”, ha advertit per exemple la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). L'impacte econòmic previst és considerable: l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) calcula que generarà un negoci d'uns 100.000 milions d'euros anuals (avui dia està en una quarta part d'aquesta quantitat).

No hi ha definicions úniques del que és l'economia col·laborativa, però bàsicament s'entén com a tal un intercanvi de serveis entre dos (habitualment) particulars, hi hagi diners pel mig o no, que té com a finalitat satisfer les necessitats de tots dos. La tecnologia (webs, aplicacions) està facilitant aquests intercanvis, i ara a més ja no són només locals, sinó entre persones de tot el món.

Al voltant d'aquesta idea han nascut centenars de projectes, alguns de dimensions mundials, que tenen una repercussió que està provocant canvis en els sectors tradicionals. Els exemples més habituals són els d'Uber, una plataforma que facilita que conductors particulars prestin el seu servei per portar clients a un destíUber, o Airbnb. El seu èxit, a més, ha xocat amb les lleis --antiquades-- i els 'lobbies': ¿qualsevol persona pot convertir-se en taxista o llogar la seva propietat sense llicència? ¿Paguen impostos els que lloguen?

L'aparició d'Uber a Espanya, amb menys d'una desena de cotxes en servei, va provocar una reacció en massa del sector del taxi que va obligar la firma nord-americana a aturar els seus plans a Espanya; mentre que per Airbnb hi ha hagut queixes i alguna multa. En aquest últim cas, els números de la plataforma demostren que ja no és un fenomen minoritari: 889.000 viatgers de tot el món van fer servir Airbnb per allotjar-se a Barcelona el 2015 --quarta ciutat del món en la plataforma--, enfront dels 227.000 del 2013.

La polèmica en aquest cas és legal: ¿qui paga els impostos? ¿són apartaments turístics? ¿qui hi té la responsabilitat? “El gran problema és que no hi ha una llei que defineixi què és l'economia col·laborativa”, ha assegurat el director general d'Airbnb per a Espanya i Portugal, Arnaldo Muñoz. La companyia manté converses amb la Generalitat i amb l'Ajuntament de Barcelona per aconseguir una legislació d'“acord” amb aquesta nova forma de consum, ja que la firma defensa que la majoria d'amfitrions que posen habitacions o pisos de residència habitual de lloguer a la plataforma no són professionals i no poden ser tractats com a tal.

Per demostrar-ho, l'empresa ha donat a conèixer les seves xifres del 2015 a Barcelona, on hi ha en l'actualitat uns 16.000 anuncis de 9.200 amfitrions. L'amfitrió típic té 38 anys i ingressa uns 5.100 euros a l'any per una mitjana de 58 nits a l'any que aconsegueix llogar la seva propietat. La majoria dels amfitrions d'Airbnb són ciutadans particulars que comparteixen la casa on viuen, i el 73% d'ells només tenen un anunci. Segons Muñoz, això demostra que el seu negoci es basa en el "home sharing", és a dir, gent que lloga casa seva quan està de viatge o la lloga parcialment mentre hi habita per obtenir uns ingressos extra que “no constitueixen una feina”.

Notícies relacionades

Airbnb va generar un impacte econòmic de 740 milions d'euros a Barcelona el 2015

La Generalitat prepara una norma sobre economia col·laborativa

Els hotelers, però, denuncien que és “competència deslleial”, i que ni paguen la taxa turística ni es controla que es paguin els impostos pertinents. Respecte a aquesta qüestió, Airbnb es mostra “disposada a recaptar la taxa turística”, i recorda que facilita i recorda als amfitrions que han de pagar impostos, complir “la normativa legal vigent” i que "tots els pagaments es fan via transferència bancària". “A París o Amsterdam s'ha arribat a acords amb les administracions. És el que busquem”, afegeix Muñoz. A París, per exemple, s'ha creat una doble figura: si és una residència no habitual, té el mateix tracte que una vivenda turística, però si es lloga la propietat on es viu, les condicions són diferents.

En ple auge d'aquests serveis, la CNMC ha recomanat en un informe més llibertat d'accés al mercat d'habitatges d'ús turístic, eliminant qualsevol moratòria en l'autorització de noves vivendes turístiques, suprimint-ne la inscripció i eliminant requisits d'estades, a més de més llibertat d'accés al mercat del taxi. La Generalitat i Brussel·les estan treballant en lleis per al sector.