El paradigma dels 'minijobs'

Durant quatre anys Teresa Camacho, llicenciada en Història de l'Art a la Universitat de Sevilla, va ser el paradigma dels 'minijobs', el normal en una carrera en què les sortides laborals són escasses, per esquivar la temuda desocupació. “Els meus amics em deien, ¿com podrem trobar feina si les tens totes tu?”. Matinar per atendre nens a les aules matinals d'un col·legi, canvi de centre al migdia per treballar de monitora de menjador, i després tornada al primer per ser monitora d'extraescolars.

En les estones lliures, intentava treure el cap com a intèrpret de patrimoni en alguna empresa de gestió cultural, la seva autèntica passió i per a la qual es va formar fins i tot en postgraus pagats de la seva butxaca, o fins i tot treballant de dependenta en botigues de 'souvenirs' o grans magatzems per a vendes especials. Tot plegat per pagar-se primer la seva carrera i els cursos i, més tard, per poder independitzar-se amb la seva parella. La recompensa a tant córrer per la ciutat d'un costat a l'altre, entre 500 i 600 euros per contractes d'obra i servei que van acabar convertint-se en fix discontinu, o col·laboracions puntuals.

UNA OPORTUNITAT

Notícies relacionades

L'atur de llarga durada s'enquista

De parada a emprenedora

"Una de les meves frases més usuals amb els companys era, ‘deixa que ho faci jo perquè d'això he treballat i ja ho conec’”, rememora entre rialles. A l'estiu, amb les vacances i l'ingrés a l'atur, aprofitava per anar a cursos d'emprenedors i pensar algun tipus de negoci propi relacionat amb l'art o l'interiorisme i la decoració, una altra de les seves passions. Però es veu que tant de temps entre nens va atraure la fortuna, i l'estiu passat els pares d'un dels petits a qui atenia en un col·legi es van fixar en el seu do de gents per embarcar-la en una botiga de mobiliari infantil i interiorisme (oh, casualitat) que pensaven obrir.

Ara, Teresa disfruta d'un horari normal, amb 40 hores setmanals, un sou mileurista i la promesa d'un contracte que a començaments d'any es convertirà en indefinit, cosa que permetria començar a pensar a formar una família. “La vida laboral és més estable, no has de mirar tant la despesa i et pots permetre petits capritxos o coses que abans no podies perquè estaves més limitat i preferies estalviar per als moments en què has de dependre de l'ajuda”, explica.