Anar al contingut

IMPACTE DE LA DESACCELERACIÓ DE L'ECONOMIA XINESA

L'Ibex tanca el 2015 amb una caiguda anual del 7,15%

És el descens més gran de tot Europa i el pitjor resultat des del 2011 de la borsa espanyola

Panell informatiu que mostra l’evolució del principal indicador de la borsa espanyola, l’Ibex 35.

Panell informatiu que mostra l’evolució del principal indicador de la borsa espanyola, l’Ibex 35. / Zipi (EFE)

La borsa espanyola ha registrat aquest any una caiguda del 7,15%, el pitjor resultat des del 2011, condicionat en gran part per la desacceleració de l'economia xinesa i el seu impacte als països emergents, així com per la pujada dels tipus d'interès als Estats Units.

El principal indicador del mercat nacional, l'Ibex 35, ha acabat l'última sessió d'aquest exercici amb una caiguda de 97,7 punts, l'1,01%, fins a 9.544,2 sencers.

El mercat nacional va registrar el pitjor resultat anual entre les principals places europees, ja que Milà va guanyar el 12,66 %; Frankfurt, el 9,56%; París, el 8,53%; l'índex Stoxx 600, el 6,96%, i l'Euro Stoxx 50, el 3,85%. Londres va baixar el 4,93%.

Altres mercats mundials, l'índex Dow Jones d'Industrials va perdre l'1,23%, mentre que Tòquio va avançar el 9,07% i Hong Kong va cedir el 6,75%.

COMENÇAMENT DUBITATIU

Després d'un començament d'any dubitatiu, la borsa espanyola remuntava i s'acostava als 12.000 punts a mitjans d'abril (el 13 d'aquest mes registrava el màxim de l'exercici en 11.885 punts).

No obstant, la devaluació del iuan i la desacceleració de l'economia xinesa (encara creix a un ritme del 6,9%) afectaven la borsa durant l'estiu.

La situació xinesa també incidia en el preu de les matèries primeres (el petroli Brent baixava aquest any el 35% i se situava a 36 dòlars, cotització desconeguda des del 2004, i el coure s'abaratia al voltant del 25%) i en les economies emergents, com el Brasil, que entrava en recessió, cosa que afectava algunes grans companyies nacionals amb inversions al país.

D'aquesta manera, el mercat espanyol baixaria fins als mínims anuals a finals de setembre, quan es va acostar als 9.200 punts.

Poc importava als inversors que l'economia nacional creixés a taxes del 3,4% en el tercer trimestre de l'any perquè estaven pendents de les mesures de política monetària que adoptarien la Reserva Federal (Fed) -banc central nord-americà- i el Banc Central Europeu (BCE).

El primer pujava els tipus d'interès al desembre un quart de punt (se situen entre el 0,2% i el 0,5%) i el segon adoptava mesures de política monetàries expansives considerades insuficients.

LA QÜESTIÓ CATALANA

Tot això pressionava a la baixa la borsa en el final de l'exercici, que s'acomiadava amb els dubtes sobre la qüestió catalana i sense que s'entrevegi la formació de govern pels resultats de les eleccions generals del 20 de desembre.

Pel que fa a l'evolució anual dels principals valors del mercat nacional, els integrants de l'índex IBEX 35, van baixar 20 i van pujar 15.

ArcelorMittal va registrar el pitjor resultat anual amb una caiguda del 56,25%, mentre que OHL, afectada per escàndols a Mèxic, va baixar el 51,39%; FCC, el 40,43%, i Sacyr, el 33,28%.

Gamesa va comandar les pujades amb una alça del 110,46%, ajudada en part pels acords de la cimera del clima de París, i Aena es va revaloritzar el 50,57% i la nova empresa de l'IBEX, Merlín Properties, el 45,22%.

Dels grans valors va destacar el retrocés del 30,71% de Banco Santander, perjudicat pel Brasil i ampliacions de capital, alhora que Repsol va baixar el 29,94% per la caiguda del preu del cru, mentre que BBVA va cedir l'11,26%, i Telefónica, el 7,94%. Van pujar Inditex, el 35,94%, i Iberdrola, el 19,78%.