El Banc d'Espanya exigeix una sola comissió per usar els caixers

primer va transmetre el seu malestar de forma privada, però ara ha fet un pas més en públic perquè el sector no l'escolta. El Banc d'Espanya no pot prohibir als bancs que cobrin dos euros als no clients per usar els seus caixers (com ja fa CaixaBank i faran a la tornada de l'estiu BBVA i Santander), però ahir va advertir a les entitats que no poden cobrar dues vegades pel mateix ­servei.

Fins ara els bancs propietaris dels caixers carregaven una comissió al voltant del 0,65% dels diners extrets dels terminals a les entitats dels no clients que els usaven. En la majoria dels casos, aquestes al seu torn repercutien aquest cost als seus clients, encara que algunes com Bankinter, ING o EVO no ho fan (és la seva forma de compensar que tenen poques oficines). Al començar a cobrar els dos euros directament, es corre el risc que es carreguin dues comissions pel mateix servei.

La normativa de conducta de mercat estableix que només es pot cobrar una comissió per un servei, mai dues o més. Les autoritats de Competència espanyoles i europea, de fet, estan analitzant si la situació creada pels tres grans bancs espanyols suposa un doble cobrament. Però abans que prenguin una decisió sobre el tema, l'organisme governat per Luis María Linde ha decidit recordar al sector que és una pràctica prohibida: «Aquest servei només pot originar el cobrament d'una comissió, tant per l'entitat emissora de la targeta com per l'entitat propietària del caixer».

ACORD SECTORIAL 

A la pràctica, el que va fer és exigir a les entitats que es posin d'acord entre elles sobre quin dels dos bancs implicats ha de cobrar la comissió. De fet, va enviar una carta a les diferents patronals del sector (bancs, caixes, cooperatives, establiments financers i entitats de pagament), en lloc de fer-ho directament a les empreses, «instant les entitats intervinents en aquesta operativa que adoptin les mesures necessàries per garantir que, en cada operació, es procedeix al cobrament de la comissió només per part d'una d'elles».

Des de CaixaBank, la pionera en el cobrament dels dos euros, es va argumentar que no hi ha un doble cobrament per la seva part. «El que no fem és carregar la taxa d'intercanvi (la comissió del 0,6% que es cobren els bancs entre si) al banc del client. I aquest no té per què repercutir-la al seu client. Només cobrem una comissió i no dues», va argumentar el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar.

L'executiu va mantenir que el seu banc no ha decidit cobrar als clients d'altres entitats per guanyar diners. «Ho hem fet per beneficiar els nostres clients. Tenen una entitat en la qual poden rebre els serveis que necessiten», va al·legar després de recordar que tenen 14 milions de clients i uns 10.000 caixers. Va subratllar, així, que les comissions cobrades pel banc estrictament per serveis bancaris en el primer semestre, que inclouen les carregades en caixers, han disminuït un 3,3%, fins als 677 milions d'euros.

El banc català no va voler revelar quants usuaris de la competència han deixat d'usar els seus caixers («Encara és aviat»). No obstant, des de la competència s'assegura que aquestes operacions podrien haver caigut un 50%.

SENSE OLIGOPOLI 

El seu homòleg del BBVA, Carlos Torres Vila, va defensar en la mateixa línia que el seu banc realitza una inversió de 20 milions a l'any en la renovació dels seus caixers que ha d'amortitzar. També va negar que el fet que els tres bancs hagin decidit cobrar la mateixa quantitat suposi que hi hagi «res d'estrany», en referència a una concertació de preus contrària a la lliure competència i indicativa d'un oligopoli per la desaparició de moltes entitats en els últims anys.

Notícies relacionades

La Generalitat denega l’erto a Freixenet al no veure causa major

El BBVA guanya un 19% més i preveu dos anys més de benefici rècord

«És lògic que cobrem pels serveis que prestem. Als clients els cobrem per altres vies. La raó no és en cap cas recaptatòria. El que volem és assegurar-nos que la infraestructura està a disposició dels nostres clients», va afegir abans de donar per fet que l'ús dels seus caixers per part de no clients baixarà, cosa que serà una «senyal positiu» perquè les altres entitats inverteixin en terminals.

El conseller delegat del Popular, Francisco Gómez, va apuntar per la seva part que la seva entitat prendrà una decisió «en les pròximes setmanes en funció de com es vagi desenvolupant la situació i de les actuacions que vegem en la competència».