Grècia, a llarg; OHL, a curt

Darrere de l'evolució dels mercats europeus hi ha Grècia. Malgrat tot, no deixa de resultar paradoxal que just en el moment en què la crisi es fa més espessa, els mercats decideixin reaccionar a l'alça i refer-se d'una setmana més aviat pessimista. I és que al marge de com finalitzi l'estira-i-arronsa entre Brussel·les i el Govern grec, la decisió del Banc Central Europeu (BCE) d'impedir que dilluns els bancs hel·lens es vegin obligats a aplicar un corralito que eviti la fuga de capitals s'interpreta com que el Grexit és menys probable.

De fet, els índexs europeus van estar, tret d'alguna rara excepció, en positiu durant tota la jornada. I Grècia no en va ser una de les excepcions. L'índex borsari d'Atenes va acabar el dia amb una revalorització superior al mig punt percentual. L'únic indicador que va acabar en negatiu va ser el DAX alemany, que s'hi va deixar un 0,4%.

Notícies relacionades

Pressupostos de la Generalitat 2026: El Govern destina 1.900 milions a les polítiques d’habitatge i sòl

El Govern augmenta un 10% el seu pressupost per al 2026 per la despesa més gran en vivenda, Mossos i deute

Els indicadors més rendibles, contra pronòstic, van ser els de la perifèria europea. El PSI-20 de Lisboa va encapçalar les pujades amb una revalorització de l'1,5% i el selectiu espanyol es va anotar el 0,65%, per donar un últim canvi en els 10.944 punts.

L'Ibex va comptar amb el suport del sector financer. Lògic. Però també amb una desbocada OHL, que va tancar la sessió amb un ascens del 18,47%, fins als 16,87 euros. L'empresa que presideix Villar Mir va tenir el suport de la recuperació de la seva filial a Mèxic, on sembla que es dilueixen els efectes de l'escàndol del Viaducte del Bicentenari. Va registrar propulsió addicional amb la retirada d'inversors que tenien posicions curtes sobre el valor, cosa que necessàriament genera un moviment de pujada de la cotització.