El Banc d'Espanya vol més ajustos en el mercat laboral i les pensions

El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, considera que l'economia espanyola ha entrat en una fase de recuperació sostinguda», però avisa que «el procés d'ajust i de reequilibri de l'economia espanyola no ha finalitzat».

Aquesta és l'advertència que Linde va llançar ahir, en la presentació de l'Informe Anual 2014 de l'organisme, abans de subratllar la necessitat de continuar avançant en les reformes del mercat laboral i les pensions. Linde també reclama un compliment rigorós dels objectius de dèficit, amb més disciplina sobre les autonomies incomplidores i més retallades de despeses.

En política fiscal, el governador considera que s'ha d'aconseguir més pes de la imposició indirecta (IVA, impostos especials i mediambientals) i netejar de deduccions els impostos directes (IRPF i Societats). A més a més, en el seu informe anual, el banc central reclama reformes en els serveis professionals i les infraestructures, aplicar a fons la llei de garantia d'unitat de mercat i abordar les reformes pendents en l'àmbit judicial.

RECEPTES HABITUALS / Aquestes són les receptes principals que, des del punt de vista del Banc d'Espanya, hauria de seguir la política econòmica per abordar «el repte de consolidar la recuperació». Totes formen part del receptari habitual que el Banc d'Espanya i organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI), l'OCDE, i la Comissió Europea troben a faltar en l'economia espanyola.

En matèria de pensions, el Banc d'Espanya planteja «instrumentar de manera transparent» les mesures ja adoptades i considera «urgent» desenvolupar nous sistemes privats d'estalvi per a la jubilació, amb més incentius fiscals.

En l'àmbit laboral, proposa reduir la dualitat entre contractes temporals i fixos amb la implantació de fórmules semblants al contracte únic, que no cita com a tal. En comptes d'això, l'informe parla que «les actuacions haurien d'anar dirigides a reequilibrar els incentius a favor de la contractació indefinida, reduint la magnitud de l'escletxa que separa les condicions de terminació de les diferents modalitats de contractació i facilitant una continuïtat més gran entre elles». També planteja impulsar les polítiques actives d'ocupació, eliminar bonificacions a la contractació, més descentralització de la negociació col·lectiva, acabar amb la pròrroga automàtica dels convenis i evitar tornar a la indexació dels salaris en funció de la inflació.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

SALDO DE CRÈDIT / La caiguda del saldo de crèdit encarà no ha tocat fons. El Banc d'Espanya calcula que continuarà «durant alguns trimestres». Tot i això, defensa que s'està produint una «reassignació saludable» del finançament cap als agents econòmics que estan en una situació «més favorable per emprendre decisions de despesa». Aquesta caiguda es deu a la caiguda pel procés de desendeutament en què està immers una «part significativa» del sector privat, però destaca que te lloc a un ritme cada vegada més moderat. I no ho veu com una cosa negativa: «Encara que a curt termini aquests processos limiten la capacitat d'expansió de la demanda privada, aquests ajustos en els balanços són necessaris per estimular el creixement econòmic a mitjà i llarg termini».

Per garantir el compliment dels objectius de dèficit i iniciar la reducció del deute públic, el Banc demana  «més compromís de les administracions» i recorda que el 2014 una majoria d'autonomies van excedir els objectius de dèficit. Per això, demana activar els «mecanismes preventius i correctius» que estableix la llei, que poden arribar a la intervenció d'una comunitat autònoma. A més a més planteja abordar la reforma del sistema de finançament autonòmic.