«El turisme de qualitat és incompatible amb un altre sense control »

OLGA GRAU: ¿Quin balanç fan del 2014?

AMANCIO LÓPEZ SEIJAS: Ha sigut un any positiu i esperançador. Estem en la fase d'internacionalització i d'innovació, els dos eixos sobre els quals es mou l'empresa. Tenim un creixement pròxim al 20% i, pel que fa a hotels gestionats per nosaltres, hi ha un increment del 15%, i en relació amb l'àrea que en diem de turisme, central de reserves i distribució, hem crescut al voltant del 10%.

O. G.: ¿Com veuen el 2015 per al grup i per al sector?

A. L. S.: El veig bé, sobretot per la recuperació de la demanda interna. En els últims anys la demanda internacional havia estat creixent en el destí de sol i platja. Com que hi va haver un retraïment de la demanda interna, els hotels urbans ho van passar malament, tret de Barcelona. El 2014 hi va haver un canvi de tendència, la demanda interna ja s'ha recuperat, i tot fa pensar que aquest any seguirà a bon ritme.

ALBERT SÁEZ: ¿Com pot canviar el model de negoci a llarg termini?

A. L. S.: A l'àrea de distribució en turisme tenim clar que o disposes d'una tecnologia que estigui al dia o et quedes fora de les innovacions i corres el risc de desaparèixer. O tot o res: o ets un dels millors o no és que no juguis a la Champions, és que pots desaparèixer.

A. S.: Entre els que poden desaparèixer, ¿quins actors actuals hi ha?

A. L. S.: Tenim molt recent la caiguda del grup Marsans i d'Orizonia, cosa que fa 10 anys hauria sigut inimaginable. Segurament hi va haver altres causes, però res està garantit. Per això, necessitem una evolució, no pas basada en l'adaptació per necesssitat, sinó en la inquietud. Aquella transformació que jo anomeno d'evolució accelerada.

A. S.: ¿Qui té menys futur: les agències, els operadors turístics...?

A. L. S.: Es mantindran d'una forma diferent les que siguin capaces d'oferir al client un valor real. En un món on és fàcil fer la reserva d'un hotel amb un clic, difícilment algú anirà a una agència de viatges per fer-ho. Es tracta d'oferir una altra classe de serveis.

O. G.: També s'innova amb fórmules com la d'Airbnb. ¿Com veuen aquesta evolució?

A. L. S.: Ho veiem com una certa amenaça. Hi ha d'haver la mateixa vara de mesurar. Si un hotel té una sèrie de normes de seguretat, que es competeixi contra aquest model amb una simple presentació de documents és una doble vara de mesurar. Hem de plantejar-nos quin model turístic volem: no necessàriament és compatible un turisme de qualitat amb un altre sense aquesta classe de control.

SONIA GUTIÉRREZ: ¿Hi ha massificació turística a Barcelona?

A. L. S.: En qualsevol destí, el nombre al qual es pot arribar [de turistes] és limitat, no pot ser infinit. El model que s'ha desenvolupat és el bo, amb hoteleria regulada que competeixi per qualitat. Tenim experiències en costes del Mediterrani en què es constata que quan arriba certa classe de turisme l'altre se'n va.

O. G.: S'estan anunciant projectes d'hotels de luxe a Barcelona. ¿Hi ha prou marge per a aquesta mena d'hotels?

A. L. S.: Serviran d'atracció i destí. Aquest és el turisme que ens interessa. Tot té un límit, però per a això hi ha l'economia de mercat: si et passes, cauran els preus mitjans i es deixaran de construir hotels. En la meva opinió, sí que hi ha marge per dalt, perquè la ciutat cada vegada està més posicionada. Ve molt de turisme per Gaudí, però també perquè és una ciutat de moda.

S. G.: També és més competència per a la seva empresa.

A. L. S.: Si qualsevol entra en una web sobre Barcelona, hi surten 600 hotels, i amb apartaments turístics és gairebé il·limitat. Si la competència ve per més qualitat, és bo per a tothom. Preferim aquest escenari que trobar-la per la part de sota, amb competència per preu o perquè alguns, amb el tema de l'economia col·laborativa, intenten justificar el que és injustificable i no pagar impostos. No dic que ho siguin tots, però n'hi ha bastants.

O. G.: No s'hi pot posar cap mena de fre...

A. L. S.: És com dir que és impossible evitar el frau fiscal. Potser és impossible, però es pot reduir i en tot cas s'ha de combatre. Em sembla un disbarat que els apartaments turístics puguin conviure amb les famílies. Val la pena tenir un debat en profunditat, intentar marcar-se una política més que no pas la teoria dels fets consumats.

O. G.: ¿En un entorn de caiguda de preus a Espanya i Europa, traslladen aquesta caiguda a les tarifes?

A. L. S.: El preu es marca en la relació oferta-demanda. Fins i tot en moments que moltes empreses han tingut pèrdues, seguien baixant els preus. Podria ser que es donés la situació contrària, que encara no es dóna. Ara estan augmentant les ocupacions, no pas els preus. Fixi's que, després de sis anys perdent preu, dir que traslladarem les baixades...

O. G.: El turisme de compres guanya importància. ¿Què en pensa dels horaris comercials?

A. L. S.: El turisme és una activitat transversal on tothom se'n beneficia. Em resulta difícil entendre per què un sector que tant se n'ha beneficiat, i estic parlant dels establiments de comerç del centre, hi pot estar en contra. L'argument que els petits establiments tenen la seva família els caps de setmana també val per al que treballa de cambrer en un restaurant on aquests mateixos vulguin anar a dinar aquell dia, o tantes altres professions. No té sentit que un diumenge hi hagi un nombre de creueristes determinat i les botigues estiguin tancades.

O. G.: ¿Quins plans té Hotusa per al 2015?

A. L. S.: En hotels tenim previst créixer a Espanya per damunt del 10%. A Europa anirem en aquesta mateixa direcció, i pensem fer alguna operació més a Amèrica. A l'Àsia estem en fase d'exploració, i al nord de l'Àfrica esperem obrir-hi algun establiment. Per a l'àrea de centrals de reserves tindrem un creixement pròxim al 20%.

S. G.: Després del Real de Santander, que gestionava Husa, ¿incorporaran més hotels d'aquesta cadena?

A. L. S.: No, perquè tampoc va ser una incorporació de la cadena de Gaspart, va ser una oferta que ens va plantejar la família Botín [la propietària].

O. G.: ¿Per al creixement que preveu, es requereixen grans inversions?

A. L. S.: En l'àrea hotelera hi ha dues classes d'inversió: una és en edificis, per exemple construir un hotel o comprar un hotel, que no serà l'objectiu primordial -alguna operació es farà, si hi ha bones oportunitats-,

però amb el que creixerem serà en inversió com a capital de treball, en el sentit d'arrendaments, de millores... És un bon moment en aquest sentit, perquè el crèdit torna a fluir.

O. G.: ¿Vostès ho han notat?

A. L. S.: Sí. No diré que sigui com abans, però és un fet clar com a mínim des de fa sis mesos. Una altra cosa és que no es financi al 100%, que es mirin molt els comptes, que el risc es controli molt, però sí.

O. G.: ¿Ens dóna xifres de la seva empresa: plantilla, facturació, benefici?

A. L. S.: Estem al voltant d'unes 4.500 persones. Una mica més de 800 milions de facturació. Tancarem un Ebitda per sobre dels 70 milions i preveiem que els beneficis després d'impostos puguin estar cap als 25 milions.

S. G.: Com a empresari, ¿com veu el procés sobiranista català?

A. L. S.: En aquests moments hi ha unes enormes possibilitats, pel canvi de tendència econòmica, de poder créixer i reduir l'atur. L'únic que es necessita és estabilitat, evitar tota mena d'incertesa, i en aquest camí seguirem creixent. Qualsevol altre camí té els seus riscos, independentment del pensament que pot tenir cadascú, que és molt legítim.

A. S.: ¿I l'efecte mirall que es pugui produir amb Podem i el que passi a Grècia?

A. L. S.: Les incerteses són l'amenaça més important. A veure què acaba pasasant, però per descomptat l'economia funciona amb l'estabilitat i la confiança.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

L’Ecofin relaxa les regles fiscals per augmentar la despesa en defensa

El president del Sabadell descarta recolzar l’opa del BBVA

entrevista amb el mòbil

o a e-periodico.cat