«El cost energètic serà més decisiu que el salarial»

J.-M.U.- En el deure dels encerts per a aquest any hi ha el canvi de política de la Reserva Federal dels EUA i l'efecte sobre l'euro. En l'haver, l'inesperat preu del cru.

J.O.-  I ara els dos pols començaran a canviar. Hi haurà sortides de capital d'Europa cap als Estats Units i, per ara, el BCE diu que no seguirà la Fed, mantindrà tipus pròxims al zero.

J.-M.U.- I a això hi afegim el barril de petroli en caiguda.

A.C.- Darrere de la caiguda del petroli hi ha dues coses. Una d'extraordinària i l'altra que també ho pot ser. La cotització cau per la revolució en l'oferta. Per primera vegada en la història, els EUA han passat a ser excedentaris en la producció de gas i petroli, cosa que altera la geo-

economia i la geopolítica. Això provoca que durant els pròxims anys la competitivitat vindrà pels costos energètics i no pels salaris. Puc citar, per exemple, que hi ha dues empreses espanyoles que competeixen amb empreses nord-americanes els costos de producció dels quals són un 34% més baixos. La segona aportació ve de la disminució de la demanda. Procedeix dels països emergents, i en especial de la Xina, que aquest any podria créixer per sota del 7%. Això té un efecte espectacular en la caiguda de la demanda de les matèries primeres.

J.O.- Sóc menys optimista. A curt termini, el Govern espanyol traurà pit, perquè la balança exterior millorarà com per art de màgia. És possible que el dèficit exterior [importem més que exportem] que tenim, que és del 4%, es reduirà a la meitat. És un bonus per a tot el país, pagues menys rendes als productors de petroli. Però els elements que també l'acompanyen causen angoixa. Des de les inversions en millora energètica que no es faran entre el 2015 i el 2016 fins als 400.000 milions de dòlars que els països productors reciclaven cap als mercats de capital occidentals.

J.-M.U.- Els petrodòlars que no arriben a les borses...

J.O.- Sense oblidar que, de fons, hi ha la resurrecció de la guerra freda entre els EUA i Rússia. Hi ha risc especial per als europeus amb aquesta variació de la geopolítica.

A.C.- Els fenòmens que he descrit poden durar un parell de dècades, encara que el barril remunti a 70 dòlars. La competitivitat manufacturera serà decisiva.

Notícies relacionades

«L'euro va ser un error inevitable, però es mantindrà»

«L'èxit de Draghi és abaixar el tipus de canvi de l'euro»

J.O.- Segur, sobretot en sectors intensius en energia, com el químic. Però queda la lectura geopolítica.

A.C.- Serà el debat que tindrem el 2024.