«L'euro va ser un error inevitable, però es mantindrà»

Josep-Maria Ureta .- Obrim un altre any d'incertesa a Europa i una altra vegada apareix Grècia.

Josep Oliver. - Els grecs, inclòs Tsipras, no volen sortir de l'euro, volen modificar les polítiques de reformes. Ha sigut Alemanya la que ha plantejat que qui no compleixi els requisits que abandoni el club. Aquesta advertència també arriba als espanyols, italians i francesos. Alemanya no vol una UE a la italiana, les transferències permanents de rendes del nord al sud. I en aquests països creixen els populismes anti-Europa.

Antón Costas .- Alguna vegada, recordant el que va dir Charles Kilderberger sobre el patró or, he dit que l'euro va ser un error inevitable. Va néixer en anys d'extraordinària estabilitat europea i es va pensar que era possible una unió monetària entre països amb fortes diferències de competitivitat. Però ara l'euro ja és aquí i es mantindrà, passi el que passi a qualsevol país de l'Eurozona. Una altra cosa és que Grècia ens recorda que no és possible mantenir la política que s'ha seguit a Europa. És més important atacar la recessió que la devolució del deute.

J.O.- El que està posant en evidència l'evolució de la crisi és que gran part de l'opinió pública europea no està d'acord amb les elits que els dirigeixen.

A.C.- Per això et dic, Josep, que és més important la recessió.

J.O.- No és evident que siguin les polítiques. A Grècia se li han practicat quitacions al seu deute i se li han prestat 250.000 milions al 3,5%. El seu problema és que té un frau fiscal gegant i no es resol per més ajudes que hi aportis. El mateix passa amb Itàlia. Per tant, el creixement d'Europa és molt més complicat que els programes d'austeritat. Estem davant una unió de països i n'hi ha un, Alemanya, que, davant de la pressió dels seus contribuents, té estratègia sobre com ha de ser.

A.C.- Planteges la qüestió important. ¿Una unió de països pot anar cap endavant sense algun tipus de lideratge ja sigui d'un dels països o d'institucions comunes que creen dinàmica de cooperació? ¿Alemanya té aquesta capacitat? Helmut Khol ja va dir que Alemanya és un país massa gran per ser primus inter pares i també massa petit per ser un líder.

J.O.- Tant de bo fos un problema de lideratge polític. Però el problema és que la Unió Europea no s'entreveu com una unió de transferències monetàries nord-sud, però tampoc serà un govern federal a Brussel·les que recapti el 30% dels ingressos públics. Per això hi ha risc de fracàs de la UE i de l'euro.

Notícies relacionades

«L'èxit de Draghi és abaixar el tipus de canvi de l'euro»

«El cost energètic serà més decisiu que el salarial»

A.C.- ¿I quin és l'escenari que tenim per al 2015-2016? Una Europa complaent, Espanya inclosa, creient que ja ha fet les reformes. I també una Europa tímida que no és capaç de fer les actuacions radicals que estàs proposant.

J.O.- Coincideixo en això, és clar. Tant de bo que els europeus es despertin.