Inquietud veïnal per un local de Gràcia buit fa 13 anys que va estar ocupat: «No el llogaré si no em paguen 13.000 euros»

Passat un quart de segle, un petit punt negre ha causat inquietud veïnal, fins i tot temor, durant un any. I aquesta inquietud s’ha revifat. El problema està associat a un local que ocupa la cantonada de Gran de Gràcia, 133 amb Rambla del Prat, 1. Resulta visible, perquè està tancat, tapat amb planxes de fustes i amb anuncis d’una immobiliària: és buit i de lloguer. I porta així 13 anys.

El Colmado Fortuny

A primera vista, costa d’entendre: la seva posició sembla comercialment envejable. Fa un segle, allà hi havia el Colmado Fortuny, que constava també d’una perfumeria. Avui el local i tot l’edifici continuen pertanyent a un membre de la família, José Fortuny, de 80 anys, que, contactat per aquest diari, fa broma: «No em queda gaire. Els home moren als 85 anys». Fortuny no pensa llogar si no apareix algú que pagui el que demana. Entén que en aquests anys ha deixat de guanyar diners. Més d’un milió d’euros, calculen els veïns. Però està clar que tot i que digui que no li queda gaire temps, no té pressa.

Una foto de 1910 d’aquell establiment mostra l’esplendor de la botiga. Després del colmado hi va haver diversos comerços: una oficina de Banca Catalana, que després ho va ser del Banc Bilbao Biscaia. Més tard, una botiga de Golden Point, una cadena italiana de botigues de moda íntima, mitges, llenceria i vestits de bany. Va tancar el 2013. Va ser l’última inquilina.

Els narcos i un mort davant del cine

Fa temps que el veïnat viu amb desgrat que no hi hagi a la botiga cap activitat, però el que els va alarmar de veritat, cosa que va podrir la situació, va ser que el maig del 2024 algú va trencar la persiana d’una part del local, situada a l’extrem de l’espai al costat de Rambla del Prat, que en realitat està separada. Hi ha dos locals contigus. El més gran, des de Gran de Gràcia fins a ben entrada Rambla del Prat, està molt protegit, perquè és el que va acollir les seus bancàries. Allà hi ha vidres blindats, planxes metàl·liques soldades.

En aquesta petita part final hi ha un local petit, que no està habilitat per a cap activitat, que no té llum ni electricitat i que almenys abans no estava tan protegida. Per això fa gairebé dos anys uns individus van poder entrar, van col·locar un pany i van fixar allà un negoci de venda de droga. Un narcopís a peu de carrer. Els problemes van començar de seguida. Violència, robatoris. Un dia, un drogoaddicte va morir just davant del Cine Bosque.

 Por de sortir de nit

Els veïns prefereixen que no se citin els seus noms, tal és la cautela nascuda dels mals temps que van passar. Una vegada que van arribar els narcos, una banda que la Guàrdia Urbana i els Mossos coneixen bé i que es va desplaçant per Barcelona de seu en aquest, el carrer ho va notar de seguida. «De vegades hi havia cua, gent esperant als bancs per comprar la seva dosi. I era freqüent que, abans o després de comprar, sobretot abans, aprofitessin per robar. Hi va començar a haver furts, algun amb violència. Van atracar un bar i l’amo, que es va encarar amb el lladre, va resultar ferit», explica un veí de Rambla del Prat.

Un veí que relata que per primera vegada va tenir por de caminar de nit pel carrer quan li tocava arribar tard per la seva feina. Però no només de nit calia estar alerta. «Hi havia gent cridant, baralles, maltractament a dones». El juny del 2025, el local va ser desallotjat a instàncies judicials.

El bon veïnatge

Diu un resident a la zona que el que no comprenen els veïns és que la propietat del local no hagi redoblat els esforços per evitar el problema. «Tot i que sigui per amor al carrer on els seus avantpassats van tenir aquest comerç». Per amor, per responsabilitat. L’únic bo, afegeix el mateix veí, és que la situació ha unit un centenar de persones que viuen a la Rambla del Prat o els seus voltants. Veïns però també comerciants, perquè les botigues van patir els mateixos problemes.

Aquest centenar de graciencs vol que l’ajuntament s’asseguri que no tornarà cap altra ocupació. Perquè hi ha hagut un altre intent fa uns mesos, que no va fructificar. Els que ho van intentar no van poder entrar. Últimament, s’ha vist caminant a prop del local algun dels que el van ocupar el 2024.

El pla d’usos

A tot això, José Fortuny, octogenari descendent de la família que va tenir la botiga i actual propietari de l’immoble, es mostra rotund. Explica que Golden Point pagava 13.000 euros al mes fins fa 13 anys. «Van estar 15 anys en ell. Si fa 13 anys pagaven aquest preu, ¿per què ara és massa? ¿Tant han baixat els preus? Em van oferir 10.000 euros, però jo vull els 13.000 que em pagava Golden Point i si no, no ho llogaré. Tinc altres cases, altres negocis, i em puc permetre el luxe de tenir el local tancat».

Fortuny remarca que un dels problemes és que el pla d’usos impedeix instal·lar negocis d’hostaleria, que podrien arribar a la xifra que demanen. I remarca que ara no hi ha risc que algú entri al local petit, perquè va fer instal·lar una planxa metàl·lica. També assegura que quan va conèixer l’ocupació la va denunciar. Lamenta que es tardés un any a arribar al desnonament.

Notícies relacionades

Els 2 ponts festius a Barcelona abans de l'estiu i un superpont per a qui es pugui agafar dies

Els 2 ponts festius a Mataró abans de l’estiu i un superpont per a qui pugui agafar-se dies

Rebutja així algunes versions que apunten que van ser els Mossos o l’ajuntament els que el van instar a presentar la denúncia. El propietari relata, a més, que en altres dels seus pisos també ha patit ocupacions de narcos: «He hagut de posar portes cuirassades».

El «drama» dels propietaris

Fortuny denuncia que els propietaris pateixen a Barcelona una situació lamentable: «És un drama el que estan passant els propietaris, els han demonitzat, les passen moradíssimes. A mi no em deixen dormir. Em truquen per algun dels meus pisos i m’avisen: ‘¡Ja han entrat els narcos!’”. Els veïns de Rambla del Prat afirmen que no desistiran en l’afany que en aquesta cantonada aparegui algun negoci. El temps acabarà indicant si és possible que aparegui un inquilí que doni als veïns la cantonada amb vida comercial que desitgen i a Fortuny, els 13.000 euros mensuals.