«L'èxit de Draghi és abaixar el tipus de canvi de l'euro»

J-M.U.- ¿Aquest serà l'any del BCE?

 

J.O.- No. Fa anys que ja és protagonista. Des del 2011 ha salvat el sistema financer injectant centenars de milers de milions a baix interès. Ara el que se li reclama és que actuï com la Reserva Federal dels EUA. Però Europa no és un estat federal i aquest és el drama, no som els Estat Units d'Europa sinó 19 països que comparteixen sobirania monetària. Que consti que el BCE ja ha comprat deute públic, encara que aquest any ja ho pot fer de manera més explícita.

A.C.- Però de manera tímida, no amb la intensitat i la dimensió que ho hauria de fer. De manera una mica col·loquial, i no gaire adequada, però que expressa la meva idea, he dit en alguna ocasió que el Banc Central Europeu és com un banc de sang gestionat per testimonis de Jehovà als quals la seva religió els impedeix fer transfusions. Aquest any canvia de religió però encara no tindrà prou  suport dins del mateix consell i en el món de les elits polítiques europees per fer això. Però jo crec que passarà. ¿Per quin motiu? Perquè hi ha un fet nou l'any 2015, Josep, no sé si compartim això, que podem anomenar de moltes maneres diferents, que és la por de la deflació a Europa.

J.O. - Tant de bo tinguessis raó, Antón, però ¿què passaria amb els tipus d'interès? A Alemanya estan al 0,6%, ¿caurien al 0%? A Espanya estan al 1,7% ¿anirien al 0,7%? ¿Això alteraria substancialment els mecanismes de finançament del sector privat? Jo, senzillament, crec que no. Hi ha un problema d'oferta, però sobretot de demanda en el mercat interior. En canvi, el BCE ha ajudat a abaixar el tipus de canvi davant del dòlar, de l'1,38 al 1,19. ¡Bingo! És bo per als exportadors alemanys i espanyols. Afegiu-hi la caiguda del preu del petroli. En aquests moments, Europa té unes condicions de creixement que fa sis mesos simplement eren impensables.

 

A.C.- Tampoc estic dient que la salvació ha de venir del BCE. El que dic és que hem viscut una crisi de les que passen dues vegades cada segle i aquí cadascú ha de fer el seu paper. La malaltia requereix un còctel de fàrmacs: les tesis monetàries de Freedman, la política fiscal de Keynes i les reformes de Hayek. ¿Quina és la més eficaç? No ho sabrem.

Notícies relacionades

«L'euro va ser un error inevitable, però es mantindrà»

«El cost energètic serà més decisiu que el salarial»

J.O.- Mario Draghi ha donat crits d'alerta sobre el perill de desaparició de l'euro. I la resposta de la Unió Europea.

A.C.- El pla de 300.000 milions és una enganyifa. La resposta de les elits de Brussel·les decep. Així, sense ser un model federal, podem esperar poc de les decisions que prengui Draghi aquests mesos.