Les paneres de Nadal a les empreses, en vies d'extinció

Els escassos treballadors que tornen a casa amb les tradicionals paneres de Nadal s'han convertit en motiu d'enveja per a la gran majoria d'empleats. L'estampa habitual de fa uns anys de treballadors carregant els lots de Nadal pel carrer, al metro o a l'autobús avui és una escena rara en vies d'extinció. Una enquesta recent indica que el 93% dels treballadors ja s'han quedat sense els torrons que els donava l'empresari.

Al començament de la crisi, les empreses productores i relacionades amb l'elaboració de les paneres de Nadal calculaven que el 39% dels espanyols (treballadors, jubilats i empresaris) rebien un lot amb productes d'alimentació durant les festes de Nadal, cosa que equivalia a uns vuit milions d'unitats amb un valor d'uns 15.000 milions d'euros. Les companyies implicades van intentar reaccionar creant una plataforma per frenar l'enfonsament d'una partida econòmica que ha estat víctima de les retallades pressupostàries que ha comportat l'austeritat.

Els treballadors veuen la desaparició del lot nadalenc amb nostàlgia i com una pèrdua perquè, sovint, no ha estat substituïda per una altra contraprestació per part de l'empresa. El 89,5% dels empleats troben a faltar la panera, segons un sondeig realitzat pel portal de venda on line DaWanda.es. Els més queixosos amb la situació són els manxecs, els castellanolleonesos i els valencians, mentre que els aragonesos i asturians són els que es mostren menys crítics.

La crisi iniciada el 2008 va accelerar una tendència que es registrava des de la dècada dels 90, quan el Tribunal Suprem va dictar jurisprudència a l'indicar que la panera de Nadal «és una pràctica empresarial de liberalitat, però no una incorporació de l'avantatge que es demana al nexe contractual en virtut d'un acte de voluntat constitutiu d'una concessió o reconeixement d'un dret». Això va ser interpretat per moltes empreses com una porta oberta a suprimir el lot malgrat que hagués constituït un costum durant dècades.

Un dels últims col·lectius de perdre el lot ha estat el dels jubilats d'Endesa, que fins l'any passat seguien rebent un regal de la seva exempresa. Aquest Nadal, la companyia que gestionava l'entrega els ha comunicat la desaparició de la panera. «Ens ha sorprès molt. Ens pensàvem que era un dret que teníem i ja comptàvem amb els torrons i el vi per passar el Nadal», afirma un dels afectats.

En algunes empreses, la partida econòmica de la panera de Nadal s'ha convertit en moneda de canvi per evitar la pèrdua d'uns altres drets. L'alternativa trobada en algunes empreses a la desaparició ha estat la transformació en unes estrenes en forma de plus o de xec de compra.

A l'ONCE s'ha substituït el lot per una gratificació lineal de 30 euros per empleat que s'adjunta a la paga extra del desembre. «En un moment com l'actual en què existeix un gran nombre de ciutadans amb importants problemes de subsistència, és del tot incomprensible que a l'ONCE se segueixin atorgant presents en dates nadalenques. De fet, eren molts els treballadors que en els últims anys havien mostrat la seva disconformitat amb aquesta qüestió. En qualsevol cas, aquesta compensació suposa un petit increment de la massa salarial», va indicar UGT per justificar la decisió en un comunicat.

LOTS BLINDATS 

La supressió de la cistella no sempre es du a terme amb l'acord dels sindicats o dels col·lectius afectats, cosa que ha comportat que diverses empreses hagin acabat als tribunals per les denúncies presentades. El Metro de Madrid va guanyar recentment un plet promogut pels treballadors de neteja després d'haver perdut una panera que estava regulada al conveni i que tenia un valor de 140 euros. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va avalar la supressió al considerar que la cistella no és una retribució en espècie, sinó un regal.

No obstant, encara hi ha empreses que mantenen la panera blindada llevat que es produeixi un acord amb el comitè, al formar part del conveni col·lectiu. En alguns casos, es taxa fins i tot el valor dels productes que inclou i la seva revalorització anual amb la resta de conceptes. Una d'aquestes companyies és la fàbrica de components electrònics per a automoció Magneti Marelli, de Barberà del Vallès, que dedica un dels articles del conveni a regular el lot de Nadal. «L'empresa destinarà la quantitat de 112,77 euros per treballador com a valor unitari màxim per a l'adquisició dels lots de Nadal», indica el conveni, que preveu la revalorització amb el mateix increment que els salaris. A més, reserva al comitè l'«elecció dels productes» que compra la direcció.

ARGUMENTS A FAVOR

Notícies relacionades

Les targetes regal guanyen terreny

Les grans firmes, les que més retallen

Malgrat la tendència a la baixa, hi ha empreses que segueixen treballant en la confecció i gestió dels presents nadalencs buscant alternatives als lots que van destinats a empleats amb els regals dirigits a proveïdors i clients o bé les tradicionals paneres que se sortegen en associacions, bars i col·legis per Nadal.

Per a Alberto Lorente, director general de DaWanda, «els detalls nadalencs per part de les empreses són una gran instrument per convertir l'empleat en participi dels objectius, reconèixer-li el treball fet i motivar-lo». La plataforma d'empreses elaboradores de lots creada el 2010 apel·lava a la «repercussió directa en el consum de productes nacionals» i en l'ocupació.