Rússia s'acosta a l'abisme al caure el preu del petroli

El ruble, la moneda nacional russa, va patir ahir el seu pitjor descens des de la crisi del 1998, al perdre un 20% del seu valor davant el dòlar i l'euro en un sol dia. Ni la decisió de pujar els interessos en 6,5 punts, fins al 17%, aprovada in extremis pel Banc Central rus dimarts a la matinada, ni les seves desesperades intervencions en el mercat de divises van poder evitar l'espectacular caiguda en picat de la moneda russa.

L'euro es va revaloritzar ahir un 27%, arribant als 100,74 rubles, i el dòlar un 24,3%, arribant als 80,1 rubles, i posteriorment es va estabilitzar al voltant dels 90 rubles per euro i els 72 rubles per dòlar. «La situació és crítica. El que està passant no ens ho podíem ni imaginar fa un any, ni tan sols en un malson», va dir a la premsa el vicepresident del Banc Central de Rússia, Serguei Shvetsov. Va explicar que a l'hora d'apujar l'interès el Banc Central tenia una opció entre «el molt dolent i el pitjor». Va advertir que la crisi del ruble podria tenir serioses conseqüències per als mercats financers.

Els tipus d'interès es troben actualment al nivell més alt des de la crisi russa del 1998, quan van arribar a estar per sobre del 100%. Aquella crisi va desembocar en la suspensió de pagaments del país.

Els baixos preus del cru, el conflicte a la veïna Ucraïna i les sancions d'Occident a Rússia arran de la crisi ucraïnesa han fet perdre el 90% del valor de la divisa nacional russa des del mes de gener passat. El Banc Central rus, que inicialment va donar suport a la taxa de canvi comprant rubles a principis del mes de novembre, va deixar que el ruble flotés lliurement amb el pretext que la pressió sobre la divisa nacional és especulativa.

PETROLI EN CAIGUDA LLIURE/ Els preus del petroli, dels quals depèn l'economia russa, han baixat un 46% durant aquest any. El preu del Brent es va situar ahir per sota dels 60 dòlars el barril per primera vegada des del mes de juliol del 2009. El barril de Brent per entregar el mes de gener va baixar en el 2,95% i va cotitzar a 59,86 dòlars en el mercat electrònic londinenc. Per la seva banda, el petroli de Texas (WTI) cotitzava a 54,28 dòlars per barril també per primera vegada en cinc anys, amb el descens del 3%.

La caiguda del valor del ruble davant del dòlar que va en paral·lel amb la baixada dels preus de petroli va desvaloritzar els ingressos i estalvis de milions de russos. L'absència de productes occidentals arran de l'embargament per un any sobre algunes importacions alimentàries dels Estats Units, la Unió Europea, Austràlia, Canadà i Noruega, no va proporcionar cap impuls a la producció nacional tal com esperava el Kremlin. Al contrari, els productors nacionals, al convertir-se en monopolistes, de seguida van apujar els preus.

POBLACIÓ EMPOBRIDA/ La caiguda del ruble ja es reflecteix en la vida quotidiana de pràcticament la meitat de la població russa. Un recent sondeig mostra que el 45 % es queixa del seriós empitjorament de la seva vida, mentre que el 32% no ha notat cap canvi. La desvalorització del ruble ha arruïnat de la nit al dia milions dels russos que havien agafat crèdits en dòlars i euros per comprar vivendes. Segons les dades oficials, cada ciutadà rus deu actualment uns 70.000 rubles (1.000 euros) als bancs. La xifra absoluta del deute ha crescut el 43% des del gener per arribar a uns 8.000 milions d'euros.

Mentre alguns experts opinen que la batalla pel ruble encara no està perduda com ho demostra la pujada dels tipus d'interès pel Banc Central rus, altres critiquen la mesura perquè perjudica l'economia. «La batalla pel ruble acaba de començar. L'increment del tipus d'interès clau del Banc Central de Rússia és un senyal inequívoc que el regulador financer està en manera de lluita contra la crisi», assenyala un informe del banc austríac Raiffeisen.

Notícies relacionades

L’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles: fiscalitat verda per lluitar contra el canvi climàtic

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

La pujada «afectarà molt no només els pressupostos de Rússia sinó la seva balança per compte corrent i els seus intercanvis internacionals», va declarar ahir a l'agència russa Sputnik el professor d'economia de l'escola de negocis d'Esade, Francesc Xavier Mena. Segons Mena, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs tenen «la paella pel mànec» en aquests moments amb l'aquiescència dels Estats Units.

L'objectiu de l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs, que són els que controlen l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), és portar el preu del cru «fins a situar-lo en un punt que desincentivi el fracking dels Estats Units i acabi amb «moltes de les explotacions actuals amb un cost de comercialització de fins a 80 dòlars».