Recuperació a dues mans

Qui dubti que la millor ciència auxiliar de l'economia és la història i no l'astrologia, que busqui i repassi la conferència pronunciada pel catedràtic i exrector de la UB, Joan Tugores, en la trobada que van fer més de 1.000 economistes el dia 14 de novembre. Era la Jornada dels Economistes, que estrenen Col·legi després de la fusió amb els titulats mercantils, presidits tots per Joan B. Casas.

 

Com qui no vol la cosa, Tugores va advertir que la frase més universal dels que parlen d'economia -dominin o no aquesta ciència social-, l'al·lusió a la mà invisible que mou els mercats, requereix una advertència. El considerat pare de la ciència econòmica, Adam Smith (segle XVIII), va utilitzar aquesta expressió dues vegades en les seves obres, i no amb el mateix sentit. Per primer cop en la seva Teoría de los sentimientos morales (1759). La segona el 1776, quan va escriure La riqueza de las naciones.

¿Diferència entre l'una i l'altra? Quan Smith justifica, en el segon títol,  que els diners han d'estar en mans dels molt rics perquè la seva capacitat de despesa acaba arribant, en cascada, fins als més necessitats gràcies a una mà invisible, s'explica perquè  estava al servei dels nobles britànics  que el retribuïen per ensenyar als seus fills. Però abans d'aquesta dependència, el predicador escocès centra la seva moralitat en el mandat d'equitat. (La síntesi, a www.coleconomistes.cat).

Tal com els economistes col·legiats organitzen la seva Jornada Anual, en un hotel enganxat a Fira de Barcelona, van seguir la lliçó magistral (mestre en llatí, que va ser del que va exercir Tugores al parer de la majoria dels convocats, més de mil titulats) un munt de debats en moltes sales disperses. Com ara pavellons firals.

El més curiós va ser a quin debat va triar Tugores assistir entre la dotzena de possibilitats de la  Jornada: la dedicada al posicionament global de Catalunya si és que aspira a participar en la riquesa de les nacions. Presidia Salvador Alemany (Abertis) i dirigia la sessió l'economista i directiu del Col·legi Xavier Segura (Tracis).

Dues mans una altra vegada, encara que res a veure amb la variació de posicions del moralista escocès de fa tres segles. La primera, presentada pel catedràtic de la UAB Josep Oliver, demolidora advertència de com Catalunya s'encamina a la decadència si no té en compte la seva pèrdua de pes en el concert de les grans regions industrials europees («no per la crisi iniciada el 2007, sinó des del 1995, com reflecteixen les estadístiques», va advertir).

Els economistes veterans saben que les advertències d'Oliver  (col·laborador històric d'EL PERIÓDICO), solen confirmar-se dins del llarg termini, que va ser la manera de presentar les seves investigacions. Els 250.000 llocs de treball perduts en el sector industrial català els últims anys ni es recuperaran del tot ni són un accident en el cicle econòmic del país, com es pretén. Catalunya ja no és una regió industrial d'Europa. ¿Preocupa?

Notícies relacionades

Les donacions de pares a fills sostenen la compra dels joves

Els joves del sí que puc

¿I l'altra mà? És la que agrada tant al discurs oficial català. Li va posar veu Joan Ramon Rovira, director d'estudis de la Cambra de Comerç. Una allau d'enquestes -la majoria de mitjans de comunicació anglosaxons i satèl·lits - i d'alguns indicadors públics demostren que Barcelona és l'èxit més gran de l'estratègia econòmica catalana des de fa dècades.

¿Serveis davant indústria? ¿La capital catalana al rescat de tot el país? No. És l'estratègia econòmica a llarg termini la que continua sense definir-se. Oliver es va queixar, ho va confirmar Rovira i ho va contemplar Tugores en primera fila després de pronunciar una de les millors lliçons  sobre la manera d'analitzar i combatre la desigualtat.