ESCÀNDOL DE LES TARGETES DE CAJA MADRID

Dies d'excessos i safaris

Miguel Blesa va gastar 9.000 euros en un viatge a Sud-àfrica, i Rodríguez Ponga, 40.000 en viatges el Nadal del 2008 i 2009

El 33,2% de les despeses dels executius són en caixers

En el punt de mira 8 Miguel Blesa, davant els jutjats el mes d’abril passat.

En el punt de mira 8 Miguel Blesa, davant els jutjats el mes d’abril passat. / DAVID CASTRO

3
Es llegeix en minuts
M. JANSA / MADRID

Segons es van coneixent detalls de l'ús que els afortunats directius de Caja Madrid van fer de les anomenades targetes negres, es fa més fèrria la convicció que aquells van ser uns dies (si no anys) de luxes, malbarataments, excessos, joies i safaris. El que no va anar directament al caixer -i així va evitar que els ciutadans sabessin quines són les seves debilitats de consum- va anar a la joieria o a un restaurant de luxe o es va comprar els electrodomèstics de casa, o directament se'ls va beure.

Els viatges també van ser molt desitjats. Segons el desglossament de les despeses mitjançant targeta que ahir va avançar el diari El País, Miguel Blesa, sobre la seva etapa de gestió ja no hi caben més dubtes del descontrol (o de control per a alguns), va gastar 9.000 euros en un viatge a Sud-àfrica i 10.000 euros en vi. Al seu conseller i exsecretari d'Estat d'Hisenda Estanislao Rodríguez-Ponga els viatges li van sortir més cars. Per a aquest fi el Nadal del 2008 es va gastar de la targeta negra un import de 25.000 euros; i el Nadal de l'any següent, va pagar 15.000 euros.

Més discrets van ser els que van preferir el caixer, però també més avariciosos. El que va ser dirigent d'Izquierda Unida (IU) de Madrid fins fa dos anys, José Antonio Moral Santín, que va ser vicepresident de Caja Madrid amb un sou de 526.000 euros, en va treure en efectiu 365.000. Ricardo Morado, exresponsable de sistemes, 360.000, i Enrique de la Torre, secretari del consell, 224.000.

Les dades conegudes a començaments de setmana ja apuntaven que la temptació més forta i atractiva, però no insalvable, va ser el caixer. D'aquí van sortir el 33,2% de les despeses dels 21 consellers executius i directius, és a dir, l'equip de Blesa en què no hi eren els representants de partits, sindicats i organitzacions empresarials.

El que encara deu tenir a la vista el resultat de la prebenda és Francisco Baquero, de CCOO, que es va gastar 266.400 en mobiliari de casa, electrodomèstics i restaurants de luxe. El sindicat, en plena investigació interna, es va mostrar ahir «indignat» amb aquest comportament d'algú que es va desvincular de l'activitat sindical el 2007 i va sol·licitar la baixa recentment.

Qui no disposava de targeta va ser el nou líder del PSOE, Pedro Sánchez, que va ser membre de l'assemblea de la caixa. Però, en canvi, no consta que rebutgés o tornés els obsequis per assistir a les assemblees quan era regidor de l'Ajuntament de Madrid. Va rebre, com els seus companys, de regal un mòbil, una càmera o un ordinador, segons va revelar El Mundo. Per això li va demanar ahir comptes UPD.

Notícies relacionades

Hi ha qui ha hagut d'enfrontar-se a les mirades suspicaces dels companys de les empreses on treballen actualment. Cap firma vol tenir entre els seus algú amb aquesta pesada herència de fama de malgastador i ocultador. Algun ja ha dimitit per això. No és el cas de l'economista neoliberal Juan Iranzo, pròxim a la CEOE, que va dimitir ahir com a vocal al Consell Econòmic i Social (CES), però no va renunciar als consells a què pertany.

Catedràtic d'Economia aplicada i degà del Col·legi d'Economistes de Madrid, Iranzo va gastar 46.800 euros els dos anys que va ser conseller de Caja Madrid. Ahir a la nit encara integrava els consells d'administració de Fertiberia i Red Eléctrica Española (REE), encara que el president d'aquesta empresa va reu­nir d'urgència la comissió de govern per estudiar el cas Iranzo.