La nova 'President'

ANA BOTÍN La filla gran d'Emilio Botín hereta el càrrec que abans van ocupar el seu besavi, el seu avi i el seu pare. Per a això s'ha estat preparant durant tota una vida.

La nova President_MEDIA_1

La nova President_MEDIA_1

3
Es llegeix en minuts
ROSA MARÍA SÁNCHEZ / MADRID

Ana Patricia Botín ha arribat a la presidència del Santander manant, i molt. En el primer dia de la seva presidència, a la biografia oficial que va difondre el banc donava una bona mostra d'això. Per sobre dels usos del llenguatge que recomana la gramàtica, la nota dóna compte del nomenament de «la nova President de Banco Santander», evitant el femení del càrrec i afegint-hi una majúscula que, segons la Fundació de l'Espanyol Urgent (Fundéu), no correspon a la seva ortografia.

Tot un caràcter, el d'aquesta representant de la quarta generació dels Botín al capdavant del Santander, el banc càntabre fundat pel seu besavi i del qual ara la família només posseeix el 0,71%.

Del comunicat es desprèn que la nova presidenta prefereix ser coneguda com a Ana Botín, i no pel seu nom complet, que és el d'Ana Patricia Botín-Sanz de Santuola y O'Shea. A més es destaca que «Ana Botín és, d'acord amb l'agència internacional Bloomberg, l'única personalitat espanyola a la llista de les 50 persones més influents del món». Tota una targeta de presentació.

Quarta generació

Ana Patricia Botín (Santander, 4 d'octubre del 1960), és la més gran dels cinc fills d'Emilio Botín i de la pianista Paloma O'Shea i estava cridada a ser l'hereva potser fins i tot abans que el 1989 s'incorporés al consell d'administració de l'entitat.

Filla, néta i besnéta de presidents del Banco Santander, Ana Botín representa la quarta generació de la més poderosa dinastia de banquers d'Espanya. Està casada des del 1983 amb Guillermo Morenés Mariategui, fill dels marquesos de Borghetto, i té tres fills.

Es va llicenciar en Econòmiques per la Universitat de Bryn Mawr (EUA) després d'haver cursat estudis a Harvard. Va ocupar la presidència de Banesto entre el 2002 i el 2010, abans d'assumir la responsabilitat de la filial del Regne Unit, com a consellera delegada de Santander UK. El trasllat a la City va ser interpretat com l'últim entrenament per succeir el pare.

Ana P, com l'anomenen alguns col·laboradors, està considerada la dona més poderosa del Regne Unit després de la reina Isabel II i la ministra britànica d'Interior, Theresa May, segons una enquesta de la BBC del 2013. Va ser elegida com una de les dones més poderoses del món per Forbes, que la va situar el 2010 en el lloc 38, i ha encapçalat les llistes d'empresàries més influents d'Europa que elaboren Financial Times Wall Street Journal. En el rànquing dels primers bancs del món no hi ha cap altra dona al capdavant.

Pecat d'indiscreció

Notícies relacionades

Ana P. va arribar al Santander el 1988, després d'haver treballat durant set anys en el banc d'inversió nord-americà JP Morgan. El 1999, amb 38 anys, va cometre un pecat de joventut que li va valer ser acomiadada pel seu propi pare; o millor, relegada a altres llocs on seguir aprenent l'ofici que l'havia de portar, algun dia, a rebre l'herència del patriarca.

En un món, el de la banca, dominat per la discreció, Ana P. va col·laborar en l'elaboració d'un ampli perfil personal en el País Semanal el febrer del 1999, en ple procés d'integració entre el Santander i el Central Hispano. Allà es donava a entendre que Ángel Corcóstegui (del BCH) sempre seria un empleat i mai passaria de vicepresident, una cosa que sí que aconseguiria Ana P. Allò va ser un torpede en el delicat procés de fusió pel qual va haver de dimitir al cap de pocs dies d'haver estat nomenada directora de Banca Mayorista Global. Botín volia desmuntar la imatge de banc familiar del nou SCH i canviar-la per una altra de professionalitat. Però el seu pla estava en marxa. Tres anys després, la filla d'Emilio Botín III va assumir la presidència de Banesto, després va marxar a Santander UK i mai més ha ofert una entrevista.