Un procés desconegut

¿Què passa amb l'aigua una vegada l'hem consumit? ¿Tenim interès a conèixer el que passa una vegada hem utilitzat el recurs? En general, la resposta a aquesta mena de preguntes no és d'interès als mitjans de comunicació. Allò que ja hem disfrutat i ens ha donat un servei queda oblidat. En aquest sentit, el procés que viu l'aigua també és un gran desconegut.

A grans trets, el cicle de potabilització, distribució, clavegueram, depuració, reutilització i/o devolució al medi natural que viu l'aigua sembla tenir poc interès. Per això, de vegades, no deixen de sorprendre, per exemple, les grans discussions que generen tots els temes relacionats amb la prestació del servei o amb les tarifes, i la rapidesa amb què s'oblida l'important paper que té l'aigua a la nostra vida. En aquest context, sembla desitjable preguntar-nos què passa una vegada l'aigua surt de casa nostra. En el nostre cas, sembla evident i natural disposar de xarxes de clavegueram que passen a la depuradora on, amb un grau elevat de tecnologia, l'aigua torna al medi per prosseguir de manera indefinida en el seu cicle interminable. Per això és necessari fer un curt viatge per conèixer com hem arribat a l'excel·lent situació, en termes comparatius, que disfrutem, perquè no podem oblidar que molts altres països estan en una situació pitjor.

Notícies relacionades

L'ACA va pagar a les consultores per informació antiquada i d'internet

Entitat reguladora amb 600 treballadors

Disfrutem d'una gran facilitat per disposar del servei d'aigua a casa nostra, i encara més si estem en àrees urbanes. Sabem que els nostres ajuntaments tenen la competència en el servei de l'aigua i en el clavegueram i és per això que disposem del servei i de la xarxa, perquè qui té la competència l'ha exercit. Però, ¿què ha passat amb la depuració?, ¿qui ha decidit que hem de tenir depuradores i no abocar l'aigua de la xarxa de clavegueram als rius? Aquesta és la qüestió: s'ha resolt un problema sense ser plenament conscients de com ha estat, quan aquest problema no està resolt a molts països. La legislació europea ha tingut un paper rellevant en l'obligació de disposar de depuradores i, en molts casos, ha col·laborat en el seu finançament. Com a conseqüència d'això i per complir la llei, l'Agència Catalana de l'Aigua s'ha fet càrrec de la depuració de l'aigua.

No obstant, una vegada les plantes depuradores han estat construïdes i estan operatives, podríem preguntar-nos si han de ser els mateixos ajuntaments els que les gestionin. La resposta no té el mateix grau d'obvietat per a tots, ja que el cost de l'operació i el manteniment de les depuradores que donen servei a un important nombre de població no són una qüestió intranscendent. En aquest sentit, s'ha de destacar que, sigui quina en sigui la resposta, la propietat de la infraestructura és pública i que tant la Generalitat com els municipis formen part del sector públic. La gestió d'aquestes infraestructures, igual que la del servei d'aigua, la pot portar a terme qualsevol empresa, tingui la titularitat que tingui. Encara que tot sembli que canviï, en realitat, tot queda tal com estava.