Botifarra del llonganissaire

Avui no hi haurà matança a l'escorxador de Ripoll (Ripollès) on se sacrifiquen els porcs per a la llonganissa de la vigatana Casa Sendra. Tampoc d'aquí una setmana ni cap altre dimarts. Pau Arboix, el propietari d'aquesta marca de 165 anys d'antiguitat, ha decidit plegar veles després que la Generalitat guanyés davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un recurs que impedeix a l'empresa utilitzar el terme de llonganissa de Vic (per als de Vic, llangonissa), reservat per a les firmes inscrites amb aquest marxamo.

Malgrat tenir un negoci «amb una cartera de clients molt selecta i sanejada», com ell afirma, ha optat per tancar «per dignitat». Ferit en el seu orgull, després de nou anys de plets, ha llançat la tovallola i des d'ahir mateix ha penjat el cartell de Tancat per jubilació.

«Li seré sincer. Després de tres sentències favorables pensava que aquesta també ho seria. Però no. Vaig rebre la sentència dijous i divendres vaig reunir els empleats i els ho vaig dir en persona. No volia que se n'assabentessin per la premsa: 'Em jubilo i plego', els vaig dir», explica. De fet, aquesta pugna judicial li ha perjudicat la salut. «Han sigut nou anys de calvari. Prenia 18 pastilles al dia i m'han hagut d'ingressar més d'una vegada. Tinc 71 anys i no vull que m'agafi un infart entre llangonisses», afirma.

Està convençut que el seu «pecat» va ser ignorar les peticions de la Generalitat perquè entrés a formar part de la indicació geogràfica. «Jordi Pujol, com a president, és el culpable. Amb l'excusa que els catalans havíem de saber vendre'ns, primer es van inventar la denominació de qualitat 'llonganissa de Vic' i després la indicació. Però no em vaig voler apuntar a aquesta farsa i això va ser el meu pecat», afegeix.

Arboix proveïa porcs a la família propietària del negoci, els Sendra. El 1975, les filles de Joan Sendra i els seus esposos es dedicaven a altres negocis i no tenien interès en l'empresa. Va ser així com van arribar a un acord perquè Arboix adquirís l'empresa. «Van vendre el seu cognom. El  volien traspassar a algú de confiança», explica. I durant tots aquests anys ha mantingut la tradició, en què l'acompanyava la seva filla, Anna. «Som els més antics i els millors. Senzillament això, els únics que fem l'autèntica llonganissa de Vic sols amb sal i pebre».

Per a ell ha estat una tortura veure que elaboren llonganisses amb aquest segell des d'una empresa amb seu a Califòrnia, als EUA, fins a una altra a Felanitx (Mallorca); a Boulogne, a França o a Aiguafreda (Vallès Oriental), «que ni tan sols està a la comarca d'Osona». Mentrestant, Casa Sendra, «que està ubicada al mig del carrer Jacint Verdaguer, de Vic, no pot utilitzar la denominació». I és que «usar el nom de Vic ven. Molts el posen a l'etiqueta sense tenir la seu a la ciutat i fins i tot inclouen l'escut o un dibuix de l'ajuntament. Això ha sigut xauxa», afegeix.

Una vegada decidit a tancar, la companyia sols vendrà els estocs. Calcula que té gènere fins a finals de maig o juny, encara que el procés es podria accelerar segons com vagi la demanda.

Notícies relacionades

Un desenllaç incert

Iberdrola reforça l’aposta per l’eòlica marina al mar Bàltic

Casa Sendra és considerat un embotit de gurmet. Té el premi Coq d'Or, de la prestigiosa publicació francesa Guide des Gourmands. Això li va obrir les portes de Fauchon, a la plaça de La Madeleine de París, una de les millors xarcuteries del món, on les seves llonganisses es venen a 110 euros el quilo. Aquí van a uns 60.

Però la sentència del TSJC i «el premi de 30.000 euros de multa» que li ha caigut han estat massa per a la minvada paciència d'aquest empresari que s'autodefineix com «un simple llangonissaire». Serè però enfadat retreu el «comportament criminal d'alguns polítics». I per això ha decidit plegar i fer botifarra.