Reflexos condicionats

Va ser un acte reflex, com el que devia sentir el gos de Pavlov: sentir una campana i començar a salivar. Va sonar al parquet de Wall Street, en l'obertura de la sessió d'un dia normal, i el baveig va ser immediat en aquest costat de l'oceà.

L'alegria que va manifestar el famós ca davant de l'estímul sonor que li anunciava la proximitat de l'aliment, el reflex condicionat que li va valer fama al psicòleg rus, va recórrer les places europees que havien obert sense rumb, sense ganes.  Però no és possible que el mercat de valors tingui el dia apàtic.

Madrid, Berlín, París, Londres i Milà van obrir a la baixa. Així van anar passant el matí, sense res que els animés. En canvi, hi va haver un moment en què als operadors que no creuen en el poder de la ment humana com Ivan Pavlov se'ls devia accelerar el cor, almenys un òrgan tangible en aquest món en què els diners canvien de mans sense que es manifesti. La prima de risc pujava i l'Ibex 35 perdia el nivell dels 10.000. ¿Seria un dia negre? No hi havia cap raó perquè ho fos.

Tot va canviar amb el feliç toc de campana. Tot va començar a pujar menys a Itàlia, que encara no han assimilat el reflex estímul Renzi.

Notícies relacionades

L’emprenedor surfista que triomfa entre els ‘expats’

Powerdot inverteix més d’11 milions en recàrrega a Catalunya

L'índex espanyol va superar la cota psicològica dels 10.000, va guanyar el 0,11%, encara que la prima de risc es va escalfar en els 193 punts bàsics. Els analistes van qualificar la jornada de transició. ¿Cap on? Cap al negoci, és clar.

Sacyr no ha resolt res a Panamà però va pujar; Jazztel li va anar al darrere perquè una altra operadora hi té posats els ulls i ja saliva, com el gos, i Bankia, que fa temps que va sortir de la gossera, ja menja, creix sa i deixarà de ser un experiment.