Escàs

Una de les definicions més acceptades del terme economia és deguda al professor anglès Lionel C. Robbins, sens dubte un dels pensadors més influents de principis del segle XX a través de la London School of Economics: «L'economia és la ciència que estudia el comportament humà com una relació entre fins i mitjans escassos, susceptibles d'usos alternatius». En aquesta definició és absolutament clau la paraula escassetat com a determinant de la presa de decisions. Vénen ganes de lletrejar: es-cas-se-tat, per allò que alguns la confonen amb austeritat. Que hi hagi un repunt europeu de creixement, com es va dir ahir, en cap cas avala els que han creat la bossa més gran d'atur d'Occident.

De tarannà molt conservador, Robbins (un dels que van acompanyar Keynes a Bretton Woods) va rectificar alguna de les seves tesis en les seves memòries. L'exemple: algú condueix temeràriament per la carretera saltant-se els senyals, fins que cau en un estany gelat. Arriben les ambulàncies i quan l'accidentat sol·licita al metge una manta tèrmica, aquest li respon: «No li correspon, perquè vostè abans ja anava calent al cotxe». Així han respost els ortodoxos del dèficit i les retallades quan l'economia europea s'ha precipitat al gèlid 0% de PIB.