L'Eurocambra critica la unió bancària que imposa Alemanya

Els principals grups del Parlament Europeu van criticar ahir el model d'unió bancària de l'eurozona i el sistema de presa de decisions per sanejar un banc en crisi que estan dissenyant els ministres d'Economia a la mida de les exigències d'Alemanya. L'Eurocambra es va sumar així a les crítiques ja formulades la vigília pel president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, contra l'excessiva complexitat del mecanisme europeu de resolució de crisis bancàries, peça clau de la futura unió bancària.

L'Eurocambra va reclamar que la Comissió Europea sigui la futura autoritat que prengui la decisió final sobre les mesures de reestructuració que haurà d'adoptar un banc en crisi, mentre que la fórmula de compromís impulsada per Berlín al Consell de Ministres de la Unió Europea (UE) intenta relegar l'Executiu comunitari a un paper secundari.

Alemanya ha aconseguit que la fórmula de compromís que discutia ahir a la nit l'Eurogrup faci recaure en un comitè d'autoritats nacionals el poder de decidir sobre les mesures que haurà d'adoptar un banc en crisi per sanejar-se i col·loca el Consell de Ministres de la UE com a àrbitre en cas de divergències. Les discussions continuaran avui al Consell de Ministres d'Economia i Finances de la UE per intentar arribar a un acord polític abans de la cimera europea del 19 i el 20 de desembre.

CONTROL DE L'ÚS DEL FONS / Berlín exigeix a més a més que l'ús d'una quantitat significativa del fons de resolució de crisi (costejat pel sector bancari) per sanejar un entitat requereixi l'aprovació prèvia dels governs de l'eurozona amb una majoria qualificada de dos terços. Amb això Alemanya vol poder limitar amb l'ajuda dels seus aliats l'ús del fons, que progressivament serà comú, per costejar el sanejament de bancs d'altres països.

Com que el fons de resolució de crisis necessitarà 10 anys per assolir una capacitat d'intervenció adequada, Alemanya defensava ahir a la nit que durant el període transitori els estats hauran d'assegurar amb fons nacionals els diners que encara faltin per sanejar un banc en crisi. Prèviament, els accionistes i titulars de bons hauran d'haver perdut les seves inversions absorbint les pèrdues de l'entitat.

Notícies relacionades

Els aranzels i la caiguda del turisme internacional a Barcelona alentiran el creixement de l’economia catalana a l’1,5% el 2026

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

El document que discutia ahir a la nit l'Eurogrup establia que la possibilitat de recórrer al Mecanisme Europeu d'Estabilitat per sanejar un banc es farà únicament «cas per cas» i haurà d'aprovar-se per unanimitat, com vol Alemanya i sense la flexibilitat defensada per França, Itàlia i Espanya.

El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, va assegurar quan va arribar a la reunió de l'Eurogrup que al final el mecanisme de presa de decisions en la resolució de crisis bancàries no serà tan complicat com sembla a priori i que les decisions es podrien adoptar amb agilitat.