Terrasses sobre l'aigua

Joan Márquez (Navàs, 1974) va estudiar l'itinerari de Mecànica en els estudis de Formació Professional. Va treballar 12 anys com a soldador i forjador per a una empresa del Bages, però tenint sempre en ment muntar-se algun dia pel seu compte. Per això, quan tenia 25 anys va invertir els seus estalvis i es va hipotecar per comprar una nau industrial al seu poble. Almenys, així ja va anar tenint l'espai per a la seva futura empresa, que va muntar fa 13 anys. Oferia serveis de serradora amb ferro forjat i acer inoxidable. Construïa escales, baranes i altres elements de petit format que, a causa de la crisi de la construcció, van anar tenint cada vegada menys demanda.

Mentre pensava nous productes per oferir al mercat, Márquez va topar amb una necessitat a casa. S'havia de cobrir una piscina d'una torre familiar, a Cambrils (foto), per garantir la seguretat de les seves filles i nebots, de 2 a 10 anys. «Vaig buscar els diferents sistemes de protecció que hi havia al mercat, baranes i cobertes de tota mena, però res m'acabava de convèncer del tot», assenyala Joan Márquez. «Res del que vaig trobar garantia al 100% que els nens no podrien accedir a l'aigua. Les baranes poden saltar-se o la porta pot quedar oberta, en un oblit», explica. «Les cobertes flotants, per exemple, aguanten el pes d'una persona, però només al centre, no als extrems de la piscina, que és per on, precisament, accediria un nen en una possible distracció dels seus cuidadors», puntualitza Márquez. «Les úniques cobertes que sí que vaig trobar segures, les de policarbonat telescòpiques, a més a més de ser aparatoses, inhabiliten aproximadament un quart de la piscina quan estan obertes i no és gaire fàcil obrir i tancar-les», indica.

Després del seu minuciós repàs al mercat, Joan Márquez es va posar mans a l'obra i va idear la que va considerar una coberta segura, pel seu sistema hermètic i ràpid d'obrir i tancar, en uns 20 segons, i pot fer-se manualment o automàticament. «D'aquesta manera aconseguia evitar totalment el perill d'ofegament -segons l'Organització Mundial de la Salut, és la segona causa de mort infantil de 0 a 4 anys. Només fan falta 30 segons perquè un nadó s'ofegui i, a partir de dos anys, s'estima que poden aguantar de dos a tres minuts. Però les seqüeles dels nens que sobreviuen després d'haver patit un ofegament, segons l'OMS, són igualment destacables-», detalla.

El seu producte també aconseguia crear un nou espai al jardí, per la transitabilitat de la tarima, sobre la piscina, i igualment quan està oberta. Per la seva resistència, immobilitat i materials, aguanta 170 quilos per metre quadrat.

I, de la pròpia necessitat, Joan Márquez ha creat la seva nova empresa. Satisfet per les prestacions i la utilitat del producte ideat, ha patentat la seva marca pròpia, ProtPool, i ara és fabricant i promotor d'aquest sistema únic al mercat nacional. «Una vegada vaig finalitzar la meva primera coberta, vaig trobar en el mercat francès un sistema que era molt similar. De fet, a França, la protecció de piscines d'ús privat és obligada per llei, cosa que podria arribar a Espanya», intueix el fabricant.

Estalvi en el manteniment

Notícies relacionades

L’Ecofin relaxa les regles fiscals per augmentar la despesa en defensa

El president del Sabadell descarta recolzar l’opa del BBVA

Mantenir la piscina tapada hermèticament durant tots els mesos en què no s'utilitza evita que es dipositin a l'aigua fulles i altres elements que l'embruten i poden embussar els filtres de la piscina. «Per això, encara que la meva idea de negoci es va centrar en la millora de la seguretat, aquesta inversió suposa també un estalvi en la posada a punt de la piscina per a cada temporada, o, fins i tot, en el cas de piscines en desús durant anys», apunta Joan Márquez.

La coberta ideada per aquest emprenedor és una tarima amb una estructura metàl·lica que es desplaça sobre unes guies laterals. «Els materials estan preparats per a la intempèrie, no pateixen dilatacions ni requereixen manteniment», descriu. «La tarima crea un espai on poder instal·lar taules, cadires o gandules. Es pot fabricar en fusta natural o en material sintètic reciclat, que és la que recomano. Es fabrica en un mes aproximat, a la mida de cada piscina, i s'instal·la en un temps aproximat d'uns quatre dies», conclou l'inventor.