El màxim

La paraula llatina maximus significa el més gran, llarg, poderós o el més antic i vell. L'evolució que va experimentar el vocable en català li va donar un sentit lleugerament diferent. Segons el diccionaris, quan s'utilitza com a adjectiu «es diu del més gran en la seva espècie», mentre que quan es fa servir com a substantiu és el «límit superior o extrem a què pot arribar una cosa».

Els periodistes a vegades utilitzem les paraules malament, encara que en aquest cas potser se'ns hauria de disculpar perquè no sembla probable que gaires catalanoparlants tinguin al cap els límits que marca la segona accepció de la paraula. Sigui com sigui, solem dir que la borsa està o s'acosta a màxims anuals. Amb el diccionari a la mà, això voldria dir que no pujarà més.

Notícies relacionades

Catalunya aixeca la veu femenina: Forbes elegeix les seves 100 dones més influents del 2025

Una experta en finances revela els tres hàbits que arruïnen milers de persones

L'efecte dels resultats empresarials, que encara es deixa sentir, i unes dades macroeconòmiques a la Xina millors del que s'esperava (augments del 10,9% de les importacions i del 5,1% de les exportacions) van portar ahir l'Ibex 35, precisament, a quedar-se a un pam de superar els màxims anuals que va marcar el gener passat.

El selectiu, així, va experimentar un ascens de l'1,14%, fins als 8.671,8 punts, de manera que només necessita una pujada addicional del 0,6% per reconquistar els nivells de començaments d'any. La prima de risc, per la seva part, va baixar fins als 284 punts bàsics. Els màxims semblen, per tant, aconseguibles (i superables). Però no deixen de ser inquietants les contínues advertències que la situació segueix sent delicada, com les que ahir va llançar el BCE...