Contínua

Poques regulacions han tingut qualificacions més variades que el sector elèctric. Fins i tot es va arribar a qualificar demarc estableuna de les propostes de fa uns anys per aparentar que les empreses del sector tenien garanties en el seu procés inversor, compensades per la tarifa i els incentius. Ahir es va anunciar la nova llei com si anés a ser la definitiva. De moment, la seva consecució més important és no haver acontentat ningú del tot. La via escollida ha estat concentrar la solució en el preu final de produir i distribuir electricitat a particulars i indústries. No serà suficient, perquè la clau continua sent que les fonts de producció (hidràulica, nuclear, tèrmica, eòlica, solar...) són sensiblement diferents en costos, però es paguen igual.

La distinció clàssica de corrent entre continu i altern és aplicable a la política energètica. Cada govern, amb independència de la seva ideologia, alterna i canvia de sentit la seva prioritat en la protecció del consumidor o de la indústria. En canvi, és contínua la sensació que per més regulacions que s'introdueixin, el que és positiu i el que és negatiu mantenen la tensió de manera indefinida. I encara que és de coneixement comú que el corrent no es pot emmagatzemar, els seus efectes financers semblen desmentir-ho.