La cura ha anat bé però...

Qualsevol auscultació d'un pacient passa per dues ordres del metge: inspirar i respirar, amb uns breus moments de contenció, si es procedeix a fer radiografies (almenys, a l'antiga). Els mercats respiraven tranquils durant el matí, un cop conegut l'acord entre la troica (CE, BCE, FMI) i el govern de Xipre, una forma elegant de dir que l'un s'ha imposat a l'altre. Inspirats en aquest capítol, ningú. Que respirin alleujats, pocs. Perquè en poques hores els operadors van tornar a contenir la respiració al sentir el president de l'eurogrup, l'holandès Jeroen Dijsselbloem, afirmar que la decisió presa sobre Xipre era un model a seguir en situacions similars.

Notícies relacionades

El xoc de Red Eléctrica i les elèctriques pels informes sobre l’apagada impulsa una llarga batalla als tribunals

Els estatuts de la futura Rodalies de Catalunya estableixen que els acords necessitaran el sí del 60% del capital

Els més irònics, que també n'hi ha, van recordar aquella entranyable expressió del metge maño que procurava consolar i informar a la vegada a la sortida del quiròfan la família de l'intervingut: «La cura bé, però l'ull el perdrà». La correcció de les cotitzacions va ser automàtica a tot el continent. I els analistes es van deixar anar sense embuts: van començar a córrer els rànquings de països europeus amb un sector bancari excessivament crescut en comparació del seu PIB. No es va escapar de l'escalpel ni el molt prestigiós Luxemburg (la seva banca és 22 vegades el seu PIB). I si la solució Xipre inclou que en cas de necessitat es penalitzen els dipòsits (alguns en diuen quitació, d'altres, impostos -com la cura de l'ull-), el sector bancari va ser el primer destinatari de les rebaixes. Els grans espanyols (Santander, Caixabank, BBVA, Sabadell...) s'hi van deixar entre l'1,5% i el 3,6%).

L'Ibex va entrar en registre negatiu en còmput anual, va perdre un 2,27% i va quedar en els 8.140 punts.