Banca pública: la gran temptació

Mariano Rajoi viatja avui a París. Visitarà el president francès, François Hollande. Parlaran de Xipre i d'altres crisis, i veuran el partit de futbol entre França i Espanya, en què la selecció espanyola apel·larà a l'èpica per allargar el seu millor cicle històric. L'inquilí de la Moncloa confia en l'equip que entrena Vicente del Bosque i espera que siguin certes les tesis que defensa un informe independent que ha arribat als seus col·laboradors i a diversos ministres, que anuncia el final de la recessió a Espanya per a l'últim trimestre d'aquest any i el canvi de cicle econòmic.

No és l'únic optimista. César Alierta i Emilio Botín, que sospiren per les bones notícies, creuen veure llum al final del túnel. Fins i tot José Luis Leal, exministre i expresident de la patronal bancària, des de la seva ortodòxia i rigor, apuntava a el diari El País, des de la seva prudència habitual, que «algunes coses milloren».

«L'economia espanyola començarà a sortir de la recessió l'últim trimestre», diu l'informe, elaborat per Freemarket Corporate Intelligence, crític amb la política fiscal del Govern i que circula per la Moncloa i per despatxos de Madrid, Barcelona i Bilbao.

Inclou una cautela, no poc important: «La intensitat de la sortida de la recessió depèn de manera crítica del crèdit per a les pimes i, també, de la introducció de mesures addicionals que permetin confiar en una disminució sostinguda del dèficit públic».

Cap informe ho diu -sí les instruccions internes dels bancs-, però res indica que estigui a punt de tornar el crèdit per a les petites i mitjanes empreses. Les entitats financeres, cada una immersa en el seu propi procés de despalanquejament -reducció de deute-, no finançaran les pimes en una llarga temporada.

Rajoy, Guindos i la resta de l'equip econòmic del Govern saben que la sequera creditícia seguirà i que pot tallar la recuperació, fins i tot si es diu adéu a la recessió. Rajoy reclama crèdit per a les pimes i d'aquestes urgències sorgeixen idees extremes, aviat abandonades, com aquella de la primavera del 2012, quan algú es va plantejar en un despatx monclovita, encara que fos només com a hipòtesi, la sortida d'Espanya de l'euro. Era una bogeria, però va estar damunt la taula.

Notícies relacionades

El xoc de Red Eléctrica i les elèctriques pels informes sobre l’apagada impulsa una llarga batalla als tribunals

Els estatuts de la futura Rodalies de Catalunya estableixen que els acords necessitaran el sí del 60% del capital

Ara, expliquen que el ministre Luis de Guindos ha descartat sense contemplacions l'ocurrència -que algú va esbossar- de crear un gran hòlding bancari públic amb Bankia, Catalunya Banc i NovaGaliciaBanco (NCG) i també l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), una entitat que rivalitzaria en el mercat intern amb els grans del sector i que tindria com a missió, ara que els seus integrants han estat sanejats per l'Estat, sobretot donar a les pimes el crèdit que no obtenen en altres bancs. Vindria a ser com una nova Argentaria.

La idea sembla desgavellada, i més per a un Govern que a vegades presumeix de liberal, però va estar damunt la taula. Una gran temptació i un regal per a qualsevol oposició que aspiri a governar.