Minvar

Arriba el final de la llarga operació dissenyada des de mitjans del 2008 per la gran banca sobre el futur de les caixes d'estalvi, que llavors eren la meitat del sistema financer espanyol. S'ha tricotat a mà, amb les habituals aturades, desteixits, nus i tornar a començar. I com manen les lleis del gènere de punt i de la banca sanejada, comencen les últimes passades d'agulla amb les minves a cada volta fins a deixar el sector de la mida ideal per encaixar en el patró predibuixat.

Té la seva lògica que un banc sanejat sigui minvat pel que fa a la mida per evitar la competència deslleial. No en té en aquesta operació es digui, com fa el ministreGuindos, que l'ajust l'imposa l'executiu europeu i que l'Estat no hi té res a dir. ¿És que no hi haurà acomiadaments massius i jubilacions anticipades, a compte de l'erari? Qui ha cotitzat té els seus drets, només faltaria, però tot apunta que, en aquesta trama final, qui s'adjudiqui entitats intervingudes netes de càrregues -i els empleats no es mereixen aquest qualificatiu- augmentarà en excés l'agulla de rebre ajudes abans de procedir a la minvada. Per tractar-se del sector públic, la transparència en les indemnitzacions que s'acordin són una exigència justificada, sense minvar.