El sector encara purga els excessos del totxo

L'orgia del totxo i dels diners barats ha acabat en sequera absoluta de crèdit. El 2007 el conjunt de les entitats financeres espanyola (bancs i caixes), van acumular beneficis de prop de 30.000 milions d'euros. Era el punt més àlgid delboomimmobiliari, si bé la bombolla estava a punt d'esclatar punxada per la crisi de Lehman Brothers i els actius tòxics nord-americans. I, efectivament, va esclatar: el benefici de la banca va baixar a 9.000 milions el 2011, espremut per la crisi i la caiguda del crèdit hipotecari i el finançament dels promotors que havia donat origen a la principal font d'ingressos del sector. I, de passada, una casta de nou-rics.

El novembre del 2006 es publicava la informació següent en un confidencial.«La fortuna amassada els ha convertit en els nous amos del món empresarial, estenent els seus tentacles a sectors bàsics tan estratègics com l'electricitat o el petroli. En molts casos, el quarter general d'aquests nous triomfadors de la bombolla immobiliària ha estat l'estadi Bernabéu, ja que molts d'ells estan vinculats d'una o altra manera al club blanc. Hi ha una dita en el sector que assegura que la llotja de l'estadi de l'equip merengue s'han tancat i s'han negociat aquests anys més merengue pelotazos».

No fa falta recordar els protagonistes d'aquella efervescència. Són els mateixos que van haver de renegociar amb els bancs poc temps després l'ingent deute acumulat per aixecar aquells efímers imperis i que van deixar en mans de les entitats financeres crèdits per valor de 310.000 milions d'euros, segons l'últim recompte elaborat pel Ministeri d'Economia per elaborar el decret llei de provisions del 12 de maig, dels quals directament 180.000 milions són crèdit dolent o actius adjudicats que el sector ha hagut de proveir amb 54.000 milions. I ara ha de cobrir 23.000 milions més del crèdit teòricament bo.«No és tan bo, una part important correspon a promotors que s'han refinançat per no augmentar la morositat dels bancs ni els actius adjudicats», explica un directiu bancari. Aquesta circumstància fa previsible que els recursos que necessita la banca espanyola per contrarestar la forta ressaca del totxo no acabin en aquesta última reforma i fins i tot no es pot descartar que es necessitin fons europeus per acabar la reforma financera, clau perquè els socis europeus i els mercats tornin a mirar Espanya amb confiança.

Notícies relacionades

La banca: 7 pecats capitals

Preferents o el mirall de la solvència europea

L'orgia del totxo ha tingut un efecte aclaparador en el sector financer. Quan es va posar de manifest hi havia 45 caixes d'estalvis a Espanya, i 10 eren a Catalunya. Quan encara no ha acabat el drenatge de la ferida causada per aquells excessos ja no queden caixes d'estalvis. S'han transformat en bancs al llarg de successives reformes legislatives.

Lajivarització del sector financer ha acabat en menys d'una vintena d'entitats comptant els bancs quan es partia de més de 60. Deixa un altre llegat, encara difícil d'assumir: per efecte de la bombolla va arribar a haver-hi a Espanya més d'un milió de pisos buits. Aquest estoc amb prou feines es redueix, fins al punt que en aquests moments encara hi ha sense vendre's unes 800.000 vivendes. El ritme de la demanda i el de la nova producció no fan preveure que el parc es redueixi amb rapidesa.