Lideratge, talent i... treball

En la dècada dels 90Peter Druckerafirmava que «la capacitat d'una institució de produir líders és més important que la seva capacitat de produir de manera eficient i barata... Sense un lideratge emprenedor, responsable i apte, desitjós i capaç de prendre la iniciativa, la institució amb més eficiència no pot mantenir-la i menys incrementar-la». Unes paraules que prenen avui particular interès.

El lideratge comença pel coneixement, el domini i la transformació d'un mateix. Això atorga capacitat per modelar els altres, fent que extreguin el seu potencial i el posin al servei dels objectius de l'organització, sigui pública o privada. Una influència sobre els altres basada necessàriament en la convicció, la percepció comuna de la realitat i les tasques requerides i, especialment, el compromís voluntari. Liderar no té res a veure amb ostentar l'autoritat o manar. Com apuntavaMax de Pree,«el lideratge és una tasca, no un lloc» i, per tant, ha de ser una tasca a realitzar en cada nivell organitzatiu.

L'excel·lència d'un líder es mesura per la capacitat de transformar els problemes en oportunitats. Aquest tret diferencial millora l'eficiència perquè aporta una visió diferent de les habituals, suggereix solucions viables o assenyala els vincles entre diferents situacions i detecta implicacions ignorades. El talent es relaciona amb el canvi i la innovació, els anticipa, els concep, ajuda a materialitzar-los i refà totes les activitats.

Notícies relacionades

La cara b de l’operació

Les cafeteries GoodNews arriben als aeroports

Un bon líder seguiriaPlutarc en allò de «no necessito amics/col·laboradors que canviïn quan jo canvio i assenteixin quan jo assenteixo. La meva ombra ho fa molt millor». Busca envoltar-se d'un equip plural i complementari, professional i independent. I en aquest equip el líder fa aflorar el talent, una qualitat difícil de detectar perquè es caracteritza per la humilitat i la discreció. L'origen del talent es troba en les condicions innates, en l'hàbit de la reflexió ordenada, en la formació, en l'experiència assumida i compresa, en la imaginació, en l'esforç i en la combinació apropiada de tot l'anterior.

En un moment crucial com l'actual, el talent i el lideratge marquen la diferència perquè aporten avantatges competitius que, si són compartits, són una font de millora i progrés. I això es consolida amb capacitat de treball, determinació i perseverança. Així, com deiaThomas Jefferson,podrem subscriure que «jo crec bastant en la sort. I he constatat que, com més dur treballo, més sort tinc».