L'Ibex

L'origen del dòmino

1
Es llegeix en minuts
PABLO ALLENDESALAZAR

Com passa amb tantes coses que ens acompanyen des de fa segles, ningú sap amb certesa l'origen del joc del dòmino. Alguns el situen a la Xina, com a evolució dels daus indis. Altres a Mesopotàmia, i asseguren que es van trobar fitxes a la tomba de Tutankamon. Tampoc hi ha acord sobre la procedència del terme: que si ve del llatí dominare, que si de la frase benedicamus dominos (beneïm el senyor), que si de la caputxa blanc-i-negra dels monjos dominics…

Passa amb aquest joc com amb la frase feta «efecte dòmino», tan associada a la crisi del deute europeu. Encara que ningú sàpiga qui la va utilitzar primer, ha fet fortuna. I això ­malgrat que tingui poc sentit: el dòmino es juga amb les peces fermament col·locades en posició horitzontal, no en un precari equilibri vertical que provoqui caigudes en cadena. Però, igualment, tots ens imaginem països caient els uns sobre els altres.

Notícies relacionades

Ens ho estem tornant a imaginar, per descomptat. El dèficit públic de Portugal s'ha triplicat fins al febrer, i ha avivat el fantasma d'un nou rescat del país. I Citigroup ens ha donat un cop de mà. Al coll: «Espanya es troba amb el risc més gran de reestructuració sobirana que ha tingut mai», va assegurar Willem Buiter, economista en cap del banc.

Amb un gran sentit de l'oportu­nitat, Alemanya va tornar a estimular la fi de les ajudes del Banc Central Europeu. I davant d'aquesta si­tuació, l'Ibex 35 va baixar el 0,89%, fins als 8.490,9 punts, i la prima de risc es va disparar fins als 342 punts bàsics.