Mor Fabià Estapé, mestre d'economistes

Tot i que amb una salut delicada els últims anys, va conservar fins al final un verb ocurrent i savi. Fabià Estabé (Portbou, 1923) va morir dimarts a Lleó, on vivia amb una filla per preservar la seva salut i, en concret, els seus pulmons, de la humitat de Barcelona.

Dues vegades rector de la Universitat de Barcelona -de la facultat d'Econòmiques també en va ser degà-,

Estapé va ser el divulgador de l'escola històrica i institucionalista representada per Joseph Alois Schumpeter i John Kenneth Galbraith. Va prologar, per exemple, l'obraCapitalismo, socialismo y democracia(1966), de Schumpeter.

Va transitar pel franquisme i va ser comissari adjunt del Pla de Desenvolupament Econòmic per modernitzar una Espanya fins llavors marcada per l'autarquia. I amb aquest objectiu va col·laborar amb el llavors ministre Laureano López Rodó.

Després d'aquell càrrec, el 1975 va tornar a ser rector de la Universitat de Barcelona (ho va ser també de 1969 a 1971), però un any més tard va presentar la seva dimissió amb 6 vicerectors més. Posteriorment va passar a formar part de CCOO de Catalunya i després es va afiliar al PSUC. Des de la transició de la dictadura a la democràcia fins a la dècada dels anys 90 va exercir influència en l'elit de l'esquerra catalana. També va ser directiu del FC Barcelona.

En la llarga llista de deixebles d'Estapé hi figuren des de l'actual president del Cercle d'Economia, Josep Piqué, fins a l'exalcalde de Barcelona i expresident, Pasqual Mara

gall, i el seu predecessor al capdavant de la capital catalana, Narcís Serra, així com Ernest Lluch, la fundació del qual actualment presidia.

Notícies relacionades

La ciberseguretat creix i busca talent a Catalunya

Josep Maria Bonmatí, director general de l’Aecoc: "Els fons d’inversió veuen que els aliments seran estratègics"

Estapé, col·laborador habitual de premsa, ràdio i televisió com a divulgador de l'economia, és autor de nombroses obres comEnsayos sobre historia del pensamiento económico(1971) oEnsayos sobre economía española(1972). Més recents sónConversaciones con Fabián Estapé(1989),Introducción al pensamiento económico: una perspectiva española(1990),Lecciones de economía doméstica(1996), l'autobiografiaDe tots colors(Premi Gaziel 1999) oMis economistas y su trastienda (2009). Va rebre la Creu de Sant Jordi (1990) i el Premi Jaume I (1995).

Estapé es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari i es va doctorar el 1952 per la Universitat de Madrid. El 1960 va guanyar per oposició la càtedra de Política Econòmica a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, de la qual va ser degà des de 1962 a 1965.