Credos i heretgies

Al cap de poc temps de la mort de Jesús, es va produir una disputa entre els que creien que els cristians havien de seguir els preceptes del judaisme (amb diversos apòstols al capdavant) i els que advocaven per evangelitzar entre els gentils sense imposar-los la religió mare (capitanejats per Pau). Va ser la primera de moltes disputes que donarien lloc als centenars de cristianismes actuals. Quan va morir Mahoma, els partidaris del seu cunyat i els Omeya es van enfrontar de manera cruenta pel lideratge de l'Islam, i d'aquella divisió en van sorgir diverses faccions musulmanes que es mantenen avui en dia.

Notícies relacionades

Els europeus reduirien un 80% la compra de marques ‘made in USA’

Catalunya vol minimitzar l’efecte dels aranzels en 1.200 firmes alimentàries

Els camins dels creients de les dues religions majoritàries del món, es veu, no són rectes, sinó que s'han bifurcat des del seu mateix origen. El mateix sembla estar passant amb els acòlits de la profeta alemanya de l'austeritat. La constatació del desolador panorama a què ens aboquen els ajustos n'està fent canviar molts, incloent-hi el Govern. El debat sobre una possible relaxació dels objectius de dèficit ja no sembla una heretgia, però la UE, una vegada més, va fent camí lenta de reflexos per abordar el debat.

Un nou focus d'incertesa que ahir es va unir a l'enèsim ressorgir dels dubtes sobre Grècia, als rumors que Portugal també podria necessitar un segon rescat i a l'expectació davant la reunió de la FED al tancament del mercat europeu. Vist aquest panorama, els inversors van optar per les vendes i l'Ibex 35 va caure el 0,42%, fins als 8.555,40 punts, mentre la prima de risc es mantenia al voltant dels 345 punts bàsics.