Recessió

Que el 2012 serà pitjor que el 2011 en termes econòmics sembla ser doctrina comuna -una altra vegada el sospitós gregarisme- de les organitzacions internacionals com l'OCDE o l'FMI. Com qualificar-ho va suscitar ahir no poques confusions en el sentit de si el terme apropiat és recessió o depressió. La polèmica és inevitable, perquè no hi ha consens científic sobre el tema. Val més la imatge: recessió és quan el veí es queda sense feina; depressió és quan aquesta situació afecta un mateix. De manera més generalitzada, a partir del 1975 es va admetre que recessió era la caiguda del PIB durant dos trimestres seguits. Altres posen la ratlla en el fet que el retrocés, amb independència dels trimestres, superi àmpliament el 2% del PIB.

Més val deixar el vocable depressió per a casos molt més determinants: la que va succeir als EUA entre el 1929 i el 1933 (caiguda del 30% del PIB) o més recent, la que va seguir a la dissolució de la Unió Soviètica. Excepte per als derrotistes recalcitrants, no sembla que estiguem en portes d'una depressió. Però potser sí davant d'una amenaça que pot arribar a ser saludable: si no es revisen les polítiques que ens han portat a una recessió imminent, la depressió pot fer-se possible. Va pels de l'austeritat a qualsevol preu.