La gran solució a curt termini no existeix

¿Existeix una solució a curt termini per a la crisi del deute europeu? Sí, és clar. Sempre hi ha sortides, definitives o no tant, per als problemes. Però el primer que hem de fer és entendre'l bé. ¿A Europa parlem d'un problema d'excés de deute? ¿D'un problema de competitivitat? ¿D'un problema de falta de coordinació fiscal? ¿D'un problema de confiança? Segur que poden aportar més idees. I segur que els nostres governs ja les han valorat. Al final, el problema de forma individualitzada no és tal. Més ben dit, parlem de problemes. Alguns, com els del deute, generats els últims 10 o 20 anys. Altres, derivats de les deficiències en la constitució de l'euro. Un problema de percepció. I l'evidència que la desacceleració econòmica els retroalimenta.

Una altra vegada, ¿hi ha solució a curt termini? Un ajust fiscal dramàtic que eliminés el desajust fiscal, la recuperació ràpida i sostenible de l'economia o una forta injecció de diners que fes baixar les primes de risc constitueixen la gran solució. Però em temo que les dues primeres no són viables. En el primer cas, no en la magnitud requerida, quan els candidats per posar els diners encara s'han de determinar. I estem parlant de molts diners.

Buscant dreceres en la solució de la crisi hem parlat dels eurobons. Però això és políticament inviable. També s'ha apel·lat a un paper més important del Banc Central Europeu, cosa que jo mateix he defensat. Però també topem en aquest punt amb l'oposició d'alguns governs. A més a més, seria obligat fer un canvi dràstic en el Tractat de Lisboa. Cosa que tampoc és viable en aquest difícil escenari polític actual. ¿La inflació? Sincerament, en una crisi financera com l'actual, la inflació podria arribar a ser un objectiu a mitjà termini. En definitiva, no és creïble buscar solucions màgiques a curt termini. Resta anar aproximant-se als problemes anteriors a poc a poc. Amb risc, no ho puc negar, que finalment esclatin. No ho espero, però tampoc podem rebutjar-ho com una qüestió de fe. És més, és aquest potencial risc (o disciplina de mercat) el que ens obliga a avançar. Empitjorar per millorar.

La política

Notícies relacionades

La banca espanyola ha de captar 26.000 milions

Méndez veu com una «anomalia» que Alemanya sigui qui mani

No es creguin que passo de llarg el fet que l'euro és, sobretot, una qüestió política. I el compromís polític conjunt per protegir-lo segueix sent clar. Però moltes decisions polítiques es plantejaran en termes del mínim cost possible. La probable quitació en el deute grec és una d'aquestes. El continu ajust fiscal als països qüestionats és la contrapartida que exigirà la resta per decidir-se a prestar l'assistència financera. Evitar el contagi i lluitar contra l'especulació obliga a intervenir en el mercat. En el cas de la banca, evitar que un problema de liquiditat es converteixi en un altre de solvència. Millorar la percepció del mercat, de manera que millorin les perspectives econòmiques. Temps per possibilitar els canvis necessaris en el funcionament de l'euro. I tot això movent-nos arran del precipici. No és un escenari gens confortable. Però tampoc és impossible.

*ESTRATEG DE CITI A ESPANYA