La poma de la concòrdia

Kallisti(«per a la més bella»), escrigué Eris a la poma daurada que encengué la guerra de Troia. Hera, Atenea i Afrodita se'n consideraven. Paris trià Afrodita i ja hi vam ser.Steve Jobs, Paris modern, convertí la discòrdia en concòrdia l'any 1997 quan la seva poma àuria féu les paus amb els finestrals de Microsoft. Els camins de la compatibilitat s'obriren per als usuaris informàtics després de vint anys de divergència.

Albert Cuesta diu que Apple no té clients, sinó addictes. És exacte. La personalitat deSteve Jobs n'és la causa, em sembla. Ha estat capaç de concitar fervors irreductibles perquè prèviament va fer convergir moltes sensibilitats i destreses. No és el pare de la informàtica, però sí de l'ordinador personal. A efectes pràctics, vull dir. Apple té addictes perquèJobs pensà en els usuaris, certament en termes funcionals, però també com a portadors de sentiments. Sabé adreçar-se a l'imaginari de la gent a través de formes, colors i picades d'ull. Començant pel logo de la marca, una poma mossegada que ho diu tot dels temps d'Adam i Eva ençà...

Conservo un Macintosh Plus del 1987. Té 1 mega de memòria, quasi res avui dia. Però moltíssim aleshores. Un Mac, aquell dau ergonòmic amb pantalla de 9 polzades que ens canvià la vida... Oferia una interfície gràfica d'usuari, la gran novetat. Els Mac eren amigables, t'hi podies entendre. I incorporaven un revolucionari ratolí, la fletxeta del clic màgic. Els ordinadors anteriors només funcionaven amb teclat i a la pantalla únicament apareixien codis estranys i algorismes abstrusos.Jobs i el seu equip ho capgiraren.

Notícies relacionades

Òrfena però amb futur

La mort de Jobs desferma una allau de mostres de condol

El primer PC va ser un Mac. Sembla broma. El primerpersonal computer pròpiament dit va ser l'Apple II del 1977, anterior al segrest de l'expressió per part d'IBM. IBM feia informàtica per a informàtics, fins i tot quan s'adreçava als usuaris comuns. Apple va fer programari i maquinari per a tothom. D'aquí ve l'entusiasme addictiu. I l'escarni. El meu fill, que és físic i matemàtic, es mirava els meus Mac amb despectiva commiseració. Em vaig passar als PC Microsoft quan encara eren incompatibles amb els Mac i ara el meu fill va pel món amb un Mac perquè és molt superior als PC, diu...

Steve Jobs no va inventar res, però va fer que tot encaixés: la interfície d'aquest, el ratolí d'aquell altre, l'enginy de Steve Wozniak, el tècnic de la casa... Apple féu portàtils les seves màquines (també conservo un Powerbook del 1991, el primer portàtil de debò) i les dotà detrackballs amb funcions de ratolí. Incorporà pantalles tàctils i acoblà processos fins a arribar al Newton (¿se'n recorden d'aquella PDAavant la lettre?), l'iPod, l'iPhone, l'iPad, l'iCloud... Ja no sabem què són exactament aquestes màquines, però sí que s'assemblen cada cop més al cervell humà, alhora glàndula, centre de control fisiològic i seu difusa del pensament. Els primers ordinadors eren pomposament anomenats «cervells electrònics».Steve Jobs contribuí decisivament a honorar aquesta denominació. Sabé integrar la complexitat i fer-la encara més complexa. Gràcies.