La mort de Jobs desferma una allau de mostres de condol

A la mare de Nick Sakowski, un noi de Nova Jersey, dimecres a la nit li va saltar a la pantalla del seu dispositiu mòbil una alerta d'una cadena de TV amb la notícia. I en aquell moment, com milers de persones d'arreu del món, la dona va tocar la mort de Steve Jobs amb les seves mans. «Saber que tothom se n'ha assabentat a través dels aparells que ell va dissenyar fa sentir la seva desaparició una mica millor», deia Sakowski.

Estudiant de Belles Arts i fotògraf, aquest noi de 22 anys era, amb la seva presència al petit altar improvisat a la botiga d'Apple al Soho novaiorquès, un dels molts que demostraven que, per més que la tecnologia hagi digitalitzat les nostres vides i hi hagués ahir una allau d'homenatges a internet, hi ha coses analògiques que segueixen ajudant a canalitzar el dol.

Des de visitar un lloc vinculat al desaparegut fins a deixar unes flors, escriure amb tinta que taca o deixar una poma amb llavors i pell, en molts casos amb la simbòlica mossegada que acosta al logo. Actes com aquests es van reproduir des que va començar a propagar-se la notícia de la seva mort.

I van passar en botigues a l'àrea comercial de Sanlitun a Pequín fins a unai-vigíliaa través de Twitter a Dolores Park en San Francisco; des de Sydney fins a Roma, des de Manila fins a Londres¿ Mentrestant, a la seu d'Apple a Cupertino (Califòrnia) les banderes s'abaixaven a mig pal i els tributs florals envoltaven la casa de Palo Alto, on Jobs va morir envoltat de la seva família.

Notícies relacionades

Òrfena però amb futur

La poma de la concòrdia

Era innegable la sensació de pèrdua. I la transcendència de la mort de Jobs va quedar de manifest quan van començar a ploure els missatges de condol. Eren lògics els d'amics com Steve Wozniack, cofundador d'Apple; o els de col·legues com Bill Gates o Mark Zuckerberg. Però no tots els dies en què mor un conseller delegat emet un comunicat el president dels EUA, com va fer dimecres Barack Obama.

Tampoc tots els dies un empresari tan identificat amb la complexa idea del somni americà -i la «ingenuïtat nord-americana» que va esmentar Obama en el seu missatge- és reconegut al món àrab. Però ahir eren molts els que recordaven les arrels de Jobs allà. El seu pare va néixer a Homs, la tercera ciutat de Síria. I ahir, més d'un sirià tuitejava vinculant la seva mort a les revoltes al país. Les seves creacions han estat, per a incomptables persones com Celina Alvarado, una espanyola que treballa com aexperience architect,eines per al canvi. «No estaria en el camp de la publicitat digital ni hauria après el que sé si no haguessin existit els productes Apple», deia Alvarado, que va anar fins a l'establiment d'Apple al Meatpacking District i hi va deixar unpòstitamb el missatge «El meu germà estima el seu iPhone (i ara m'entén més)». Al del Soho, mentrestant, s'hi podia veure un cartell amb adhesius i cors firmat per Ethan i Lucas, dos bessons de 7 anys que «no han conegut mai un món sense un aparell d'Apple» i ara entren en un món sense Jobs.