La debilitat de Merkel limita la capacitat europea contra la crisi

La debilitat política de la cancellera alemanya, Angela Merkel, està creant una dificultat addicional a la greu crisi del deute públic que passa la zona euro i pot comprometre la capacitat de la Unió Europea (UE) a l'hora d'adoptar amb rapidesa les mesures necessàries per blindar-se davant dels atacs especulatius dels mercats financers.

Merkel afronta avui una votació clau al Parlament alemany per aprovar la flexibilització i els nous poders del Fons Europeu d'Estabilitat Financera acordats durant la cimera europea del 21 de juliol per evitar el contagi de la crisi grega cap a la resta de la zona euro. Aquests nous poders inclouen la capacitat d'intervenir en el mercat secundari de deute públic en suport als països que pateixen atacs especulatius i la possibilitat d'utilitzar els fons per ajudar a recapitalitzar els bancs de països que no estiguin sotmesos a tutela.

DIVISIÓ CONSERVADORA / L'oposició d'una fracció dissident de la coalició governamental conservadora-liberal alemanya a aquest reforçament indispensable de la capacitat d'actuació del fons de rescat soscava l'autoritat política de Merkel i pot restringir encara més la ja reticent disposició d'Alemanya d'incrementar la seva contribució a rescatar Grècia i els altres països amb dificultats si calguessin nous esforços si davant un eventual agreujament de la crisi. Aquesta mateixa falta d'autoritat política interna de Merkel accentua els dubtes dels inversors i dels Estats Units sobre la capacitat europea de resoldre eficaçment aquesta crisi financera.

La ratificació dels nous poders del fons europeu de rescat per part d'Alemanya està garantida, perquè l'oposició socialdemòcrata i verda ja ha anunciat el seu suport a la mesura. No obstant, si Merkel no aconsegueix prou vots en les seves pròpies files per garantir-se l'aprovació sense l'ajuda de l'oposició, la seva capacitat d'actuació futura quedarà molt erosionada i a la Comissió Europea i als altres socis de l'eurozona els resultarà molt més difícil assegurar-se nous esforços d'Alemanya en la gestió de la crisi financera.

Precisament, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va responsabilitzar «els estrets interessos nacionals» dels països europeus de les actuals dificultats de la Unió Europea durant la seva intervenció davant el ple del Parlament Europeu. Barroso va aprofitar també el seu discurs sobre l'estat de la UE per defensar l'increment de la capacitat de préstec del fons de rescat a la qual s'oposa Berlín i la creació futura d'eurobons, també rebutjada fermament per Merkel.

APROVACIÓ FINLANDESA / La ratificació ahir per part del Parlament finlandès de la citada ampliació de poders del fons de rescat va elevar a 10 la xifra de països de l'eurozona on s'ha superat aquest tràmit: Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg, Portugal, Irlanda, Grècia, Eslovènia i Finlàndia.

Notícies relacionades

Desconcert europeu

Josef Ajram: «És cert que la banca d'inversió domina els polítics»

Estònia té previst votar avui, Àustria demà, mentre que Xipre ho farà la setmana que ve. Holanda, Eslovàquia i Malta han indicat que votaran a l'octubre però les dates encara no estan clares. La Comissió Europea espera que quan el fons de rescat pugui utilitzar els seus nous poders es reduirà la pressió i també els atacs especulatius contra els països amb més dèficit o deute de la zona euro, com és el cas d'Espanya i Itàlia.

La decisió de la troica formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) de reprendre avui les negociacions a Atenes amb el Govern ha obert la via per a l'entrega del nou préstec a Grècia, malgrat que encara queden molts detalls que s'han de concretar.