Grècia posa l'eurozona contra les cordes

Lacrisi grega s'allarga, sense que es vegi la llum al final del túnel. A l'exasperant lentitud de Grècia a aplicar les reformes s'hi afegeix el fet que la ratificació en els parlaments nacionals de la flexibilització delFons Europeu d'Estabilitat Financera i del segonpla de rescat deGrèciade 109.000 milions d'euros, acordats al juliol, avancen a pas de tortuga i encara no se sap quan s'acabarà. Aquesta setmana, l'eurozona està pendent d'Alemanya, on el Parlament ratificarà dijous el segon rescat malgrat l'oposició d'una part del partit conservador de la cancellera, Angela Merkel. Precisament aquest dimarts, el primer ministre grec, Georgios Papandreu, es reunirà a Berlín amb Merkel, per reiterar-li la seva determinació a adoptar totes les mesures necessàries per sanejar els comptes públics i evitar la temudasuspensió de pagaments.

L'eurozona viu, doncs una setmana clau per al seu futur. Una setmana que, no obstant, no ha començat gaire bé després que dillunsla Comissió Europeadescartés una ràpida entrega a Grècia del noupréstec de 8.000 milions d'euros que necessita per evitar la fallida i assenyalés que aquesta decisió no es podrà adoptar com s'esperava en la reunió ministerial de l'Eurogrup del 3 d'octubre. Grècia només té diners fins a l'octubre per pagar els sous públics i les pensions. Els líders europeus intenten evitar per tots els mitjans desactivar el pitjor de tots els escenaris possibles: una suspensió de pagaments de Grècia i l'efecte dòmino que provocaria una fallida a tota la zona euro, possibilitat que, com va advertir el comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, és real si no se soluciona el cas grec. "No hi ha pla B per a Grècia. Si hi ha impagament estem perduts", va assegurar Almunia.

Sense data per al retorn de la troica

El portaveu del comissari d'Afers Econòmics i Monetaris,Olli Rehn, va reconèixer també que ni tan sols hi ha data concreta per al retorn a Atenes de la troica formada per la Comissió Europea, elBanc Central Europeu (BCE) i elFons Monetari Internacional (FMI), que ha d'acabar les negociacions amb el Govern grec i certificar que s'està complint el pla d'ajust perquè pugui autoritzar-se l'entrega d'aquests 8.000 milions.

Davant les incerteses que genera la crisi grega i la seva repercussió a la zona euro, elcomissari Rehn va tornar a insistir en la seva proposta d'ampliar el fons de rescat més enllà dels 440.000 milions --fins i tot podria arribar als dos bilions d'euros, segons la BBC-- i disposar de mitjans per reforçar també el sector bancari europeu si fos necessari.

Rebuig d'Holanda i Finlàndia

Notícies relacionades

Obama acusa Europa de no haver fet prou per superar la crisi

¿Què passa quan tanca una fàbrica? Mapa dels grans acomiadaments i principals reindustrialitzacions a Catalunya

Aquesta proposta, que ja havia xocat en el passat amb un rebuig dels principals països contribuents, perquè exigiria aportar garanties addicionals, va ser rebutjada pelsministres de Finances d'Alemanya, Holanda i Finlàndia a l'Haia.

Tot aquest entramat d'hipòtesis planarà dimecres sobre el president de la CE, José Manuel Durao Barroso, en el seu esperat discurs de l'estat de la Unió davant el Parlament Europeu, on aquest dimarts compareix el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker.