Grècia anuncia un nou impost immobiliari per reduir el dèficit

Considerant que els plans d'austeritat no són suficients per complir l'objectiu pressupostari, el Govern grec va anunciar ahir un nou impost immobiliari durant els pròxims dos anys, una mesura suplementària per guanyar-se la confiança internacional i assegurar-se les ajudes econòmiques de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI).

Amb la nova taxa l'Executiu espera recaptar 2.000 milions d'euros fins a finals d'any. Després de la celebració d'un Consell de Ministres extraordinari a Salònica, que es va allargar quatre hores, el ministre de Finances, Evangelos Venizelos, va explicar que la «prioritat immediata» és respectar els objectius pressupostaris per al 2011, fixats en 17.100 milions d'euros, que s'hauran de reduir fins als 14.900 milions d'euros l'any que ve.

CONTRACCIÓ DEL 5% / Venizelos va reconèixer que la recessió que pateix Grècia és superior a la prevista, amb una contracció del 5% del producte interior brut (PIB), enfront de les previsions que apuntaven al 3,8%.

El nou impost immobiliari suposarà el cobrament addicional d'una mitjana de quatre euros per metre quadrat, que oscil·larà segons el nivell adquisitiu de cada propietari: 50 cèntims a les zones més pobres i 10 euros de màxim a les àrees més adinerades. A més, polítics i alts funcionaris renunciaran a una paga mensual dels seus salaris.

La Comissió Europea va rebre amb satisfacció la mesura, anunciada uns quants dies abans que els inspectors de la UE i l'FMI arribin a Atenes per escoltar com el Govern preveu afrontar els endarreriments en els objectius fiscals. Si la reunió és favorable, es podria desbloquejar l'entrega de 8.000 milions d'euros del següent tram del pla de rescat aprovat l'any 2010. El 2 de setembre passat, els inspectors van suspendre la seva visita i van retreure a Grècia el retard en les mesures convingudes.

L'OMBRA DE LA FALLIDA / El comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va confiar que el nou impost permeti assolir les metes fiscals i que els inspectors completin la seva missió a finals d'aquest mes. Va destacar el «compromís» d'Atenes per arribar als objectius del 2011 i el 2012 a l'adoptar les «mesures de consolidació necessàries».

El primer ministre, Geòrgios Papandreu, va adoptar ahir un to bèl·lic per defensar amb vehemència les accions del seu Govern. «Aquesta situació és com estar en guerra i demanar diners al poble grec per comprar armes», va dir.

Sense el següent tram d'ajudes, Grècia estarà condemnada a la fallida. Però no perilla únicament aquest préstec. Les incerteses també se centren en el segon pla de rescat, aprovat el mes de juliol, de 160.000 milions d'euros: la participació del sector privat no està tancada, Eslovàquia es nega a donar-hi la seva aprovació, Holanda amenaça de no fer-ho i Finlàndia insisteix a obtenir garanties a canvi. «Farem el que faci falta per obtenir l'aprovació dels parlaments de la zona euro i per assegurar-nos acords amb 400 bancs», va dir Papandreu.

Notícies relacionades

Els eurobons guanyen suports tot i el veto alemany

La crisi grega arrossega l'Ibex, que cau el 3,41% i marca un nou mínim anual

ALEMANYA / Grècia està sotmesa a creixents pressions dels mercats i d'altres països. A Alemanya, les veus que exigeixen més esforços al país hel·lè s'intensifiquen. En un article publicat avui aDie Welt, el ministre d'Economia germànic, Philipp Rösler, no exclou la fallida «ordenada» de Grècia per salvar l'euro. «Per estabilitzar l'euro, no hi pot haver més tabús», escriu.

Papandreu va rebutjar de ple la possibilitat que Grècia surti de l'euro, ja que crearia «un efecte dòmino que podria comportar la dissolució de la zona euro».