La crisi de l'euro

Els eurobons guanyen suports tot i el veto alemany

La iniciativa exigeix una cessió de sobirania i xoca amb barreres legals

Una eventual emissió podria frenar l'especulació dels mercats

2
Es llegeix en minuts
ELISEO OLIVERAS
BRUSSEL·LES

L'emissió d'eurobons de deute públic compartit dels països de la zona euro, com a instrument per afrontar la crisi del deute sobirà, rep un creixent suport entre els països i les personalitats europees, malgrat la ferma oposició d'Alemanya, Holanda i Finlàndia, els països més ben valorats pels mercats.

La Comissió Europea està preparant un informe sobre les diferents opcions que podrien tenir aquests eventuals eurobons, amb els avantatges i inconvenients de cada modalitat, el seu cost, les seves implicacions legals i el seu impacte en el finançament dels països.

Els eurobons, al constituir una emissió de deute en comú, en reduirien el cost als països amb menys credibilitat al mercat, però encaririen el tipus d'interès que haurien de pagar els països modèlics. El bo a 10 anys alemany té un cost al mercat de l'1,79%, mentre que el francès puja a 2,53%, l'espanyol se situa en el 5,21%, l'italià arriba al 5,47% i el grec assoleix un impossible 20,41%. El comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, ha promès que l'informe dels eurobons estarà disponible a mitjans de tardor.

DEFENSORS / La creació d'eurobons per combatre els atacs especulatius contra el deute públic dels països ha estat defensada en les últimes setmanes pels exprimers ministres socialistes Felipe González (Espanya), Gerhard Schröder (Alemanya) i Tony Blair (Gran Bretanya). La proposta compta amb el recolzament dels exprimers ministres de Bèlgica, Guy Verhofstadt, i de Finlàndia, Matti Vanhanen, i de l'emblemàtic expresident de la Comissió Europea,

Jacques Delors. El president de l'Eurogrup i primer ministre luxemburguès, Jean-Claude Juncker, també la defensa, de la mateixa manera que el ministre italià de Finances, Giulio Tremonti.

Els defensors reconeixen que l'emissió de deute en comú necessita un reforçament de la supervisió pressupostària i de la coordinació política dels estats de la zona euro. Sense una substancial cessió de la sobirania pressupostària nacional i un elevat grau d'unió política, la creació dels eurobons no és viable, va precisar Rehn, perquè compartir un deute públic exigeix com a contrapartida una política econòmica i pressupostària rigorosa i unes finances públiques sanes i sostenibles en cadascun dels països.

Notícies relacionades

Aquesta és la principal objecció d'Alemanya i altres països virtuosos, que estimen que l'emissió dels eurobons reduiria pressió sobre els governs laxos i els rigorosos acabarien costejant els excessos dels estats malgastadors.

Els eurobons ensopeguen a més amb les limitacions legals del Tractat de la Unió Europea, que prohibeix en el seu article 125 que la UE, les seves institucions o un estat membre pugui assumir deutes d'un altre estat. La sentència del Tribunal Constitucional alemany del 7 de setembre ha introduït una dificultat addicional, al prohibir al Parlament alemany que ratifiqui una «mutualització de deutes» d'altres estats.