La crisi grega arrossega l'Ibex, que cau el 3,41% i marca un nou mínim anual

L'ensorrament de la borsa podia haver estat pitjor. L'Ibex 35 ha acabat la sessió d'aquest dilluns amb una retallada del 3,41% i marcant un nou mínim anual després d'haver arribat a desplomar-se prop d'un 5% durant la sessió. Des del març del 2009 no estava tan baixa. La barrera psicològica dels 8.000 punts queda lluny i molts miren ja als 7.500 amb l'esperança que la resistència sigui prou sòlida per aguantar el vendaval. La raó ha estat novament la incertesa que envolta la crisi financera grega i les dificultats del país per evitar la bancarrota. Tots els valors de l'Ibex han acabay la jornada amb pèrdues, i han donat la raó als analistes que adverteixen els inversors des de fa una setmana que la situació actual convida a escapar de la renda variable si el que volen fer són operacions a curt termini.

En aquesta línia, tots els grans valors de l'Ibex han caigut. Són preus de saldo però la situació està lluny d'oferir garanties perquè s'imposi la lògica dels fonamentals. BBVA i Santander han arrossegat l'índex, al caure un 5,34% i un 4,69%, respectivament. Milà ha baixat el 3,89%, París el 4,03%, Frankfurt el 2,27% i Londres un 1,63%.

Pegats a la borsa. Que alleugen però no curen. És el que han posat en pràctica avui tant el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso. Davant una borsa en caiguda lliure, un ensorrament en tota regla, Merkel i Barroso han instat tots els països de l'eurozona a ratificar abans que s'acabi el mes de setembre la reforma que flexibilitza el Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF per les seves sigles en anglès). Els dos líders europeus, que s'han reunit aquest dilluns a porta tancada a Berlín, han coincidit a destacar la "suma importància" que té l'euro tant per a Europa com per a Alemanya. I que l'estabilitat i el creixement als països de la unió monetària és un requisit previ "fonamental" per a un euro estable. Missatge de tranquil·litat en el marc d'una caiguda borsària que ha arribat en el cas d'Espanya gairebé al 5% i que després de la intervenció de Merkel, Barroso i Trichet s'ha recuperat una mica fins a una retallada del 3,2% mitja hora abans del trancament, al final ajustat a una caiguda del 3,41% després de fixar-se en els 7.640,70 punts.

Suport de Trichet a Grècia

Trichet ha expressat el seu convenciment que Grècia complirà els compromisos adquirits d'ajust fiscal i reformes estructurals. En una conferència de premsa després de la reunió dels bancs centrals dels països del G-20 a la ciutat suïssa de Basilea, Trichet ha afirmat que treballa assumint que "podrem observar alguna cosa satisfactòria en resposta als forts missatges que han estat enviats al Govern grec i també perquè és en interès de Grècia i dels grecs" que el país compleixi els seus compromisos. És poc però és alguna cosa, si més no així semblen haver-ho interpretat els mercats de renda variable, que al conèixer les seves paraules han frenat la caiguda lliure.

Trichet recolza les seves paraules amb una decidida aposta financera. El BCE va comprar la setmana passada deute per valor de 13.960 milions d'euros i ha anunciat que retirarà demà dimarts liquiditat per evitar que pugi la inflació. Alguns operadors han dit que la majoria d'aquest deute comprat pel BCE és d'Espanya i d'Itàlia. El BCE portarà a terme demà una subhasta per retirar 143.000 milions d'euros, quantitat arrodonida que correspon al deute adquirit fins ara. L'entitat monetària oferirà als bancs un interès màxim de l'1,5%.

Notícies relacionades

Radiografia de les empreses del cas Montoro i els favors fiscals que van aconseguir en plena crisi econòmica

Ni 10 ni 20 minuts, aquest és el temps de descans que tenen els treballadors durant la jornada laboral segons l'Estatut dels Treballadors

La prima de risc oferta als inversors pels bons espanyols a 10 anys respecte dels alemanys arribava als 361 punts bàsics després del tancament de les borses europees davant la incertesa per la situació de Grècia i el futur de la mateixa eurozona. Així, el rendiment del deute espanyol arriba al 5,355%. En el cas dels bons italians a 10 anys, la prima de risc s'ha disparat als 384 punts bàsics, amb una rendibilitat del 5,586%.

>> Més informació a e-PeriódicoMés informació a e-Periódico