Alemanya posa límit al seu dèficit amb una llei polèmica i flexible

Es va vendre com un èxit sense precedents, la salvació de l'economia alemanya del futur, garantia per a generacions futures i assumpció d'una responsabilitat oblidada. Però el fre al deute que Alemanya va ancorar en la seva llei fonamental el 2009, i que ha de servir d'exemple al que Espanya pretén dissenyar ara, té tants detractors com admiradors. No en va van ser necessaris uns quants anys per a la seva aprovació al Parlament, a la qual només es va oposar el Partit de l'Esquerra.

MARGE PER ALS 'LÄNDER'/ La regla és aparentment senzilla i es basa en la idea d'aconseguir que el balanç d'ingressos i despeses del Govern central i els regionals sigui equilibrat i limitar la possibilitat de recórrer a crèdits perquè així sigui. Es limita el nou endeutament anual al 0,35% del PIB en cas del Govern central, i s'estableix l'endeutament zero en el cas dels regionals. El primer haurà de complir estrictament aquesta mesura el 2016, elsländertindran fins al 2020 per acostumar-se a elaborar pressupostos sense desequilibris.

Un país que ha dissenyat tots els seus pressupostos generals des dels anys 70 a base de crèdits externs s'enfronta a un fort desafiament que compta amb tants defensors com detractors. «Un fre al deute públic és molt útil per al país perquè si els consumidors noten que el seu Govern estalvia perden la por a futures pujades d'impostos, estalvien menys en economia domèstica i consumeixen més. I és una estratègia de màrqueting per a un país que vulgui atraure empreses estrangeres perquè dóna imatge de fiabilitat». Així resumeix els avantatges l'expert del Deutsche Bank Nicolaus Heinen.

La seva admiració a la mesura, tenint en compte la institució a la qual pertany, es correspon amb la idea general que el fre de deute agrada entre conservadors i liberals i disgusta l'esquerra. Davant dels arguments de Heinen hi ha els de Michael Sommer, destacat dirigent sindical, que al seu dia va titllar la mesura d'«absurda» aferrant-se a la idea dels detractors que l'estalvi pel fre portarà retallades socials i limitarà el creixement econòmic del país. Heinen reconeix que el dilema entre la consolidació i el creixement existeix, encara que per a ell no hi ha dubte: «El consum intern i les pimes sempre han sigut un sòlid pilar i la nova llei el reforça», assegura.

Notícies relacionades

El límit d'edat del contracte de formació s'elevarà a 30 anys

El paperot dels socialistes

LA TRAMPA LEGAL/ Per als que coincideixen amb Heinen, la llei només té un punt feble, les excepcions que fan que els detractors la titllin de farsa. En la Llei Fonamental ha quedat registrat que «en cas de catàstrofes naturals o situacions extraordinàries que poguessin limitar el poder de l'Estat i afectar considerablement la situació financera del país» es podria votar al Parlament un aixecament del sostre de deute que seria compensat amb un pla d'amortització.

La lectura que la majoria d'experts fan d'aquest paràgraf poc concret és que s'hi podrien incloure situacions com crisis econòmiques mundials i fins i tot situacions de perill de recessió. No és tan vinculant, doncs. Una vegada més es van fer a la vegada la llei i la trampa, també a Alemanya.