El pla de xoc del Govern preveu tornar al nivell de despesa del 2007

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) rep EL PERIÓDICO als salons de la Conselleria d'Economia i Coneixement, on llueixen penjats els quadros dels seus antecessors, entre ells, el d'Artur Mas, que va exercir aquesta mateixa responsabilitat que ell entre els anys 1997 i 2001. Enmig de la polèmica per l'incompliment del dèficit de la Generalitat el 2010, que supera els 7.000 milions d'euros, Mas-Colell va desgranar ahir el pla de xoc del Govern per complir amb els objectius pressupostaris dèficit, amb un ajust en preparació per als exercicis del 2011 i el 2012.

El pla descansa sobre tres pilars: «La disminució de la despesa, assegurar els ingressos procedents de l'Estat i disposar d'actius -la titularitat dels quals encara està pendent de traspassar per part de l'Estat, com els edificis de grans hospitals- per rendibilitzar-los».

TORNAR AL 2007 / El primer pilar comportarà la reducció, com a mínim, d'un 10% de la despesa efectiva de la Generalitat (xifrada per Mas-Colell en 25.600 milions), cosa que es tradueix en una retallada anual de 2.560 milions d'euros per al 2011. El conseller alerta que encara podria ser una retallada superior, perquè en la negociació amb l'Estat aquest pressiona perquè sigui més. «Podria ser més, però mai menys», va dir. En tot cas, va voler restar gravetat a l'impacte d'aquesta retallada: «Atès l'augment dels pressupostos dels últims anys, amb aquesta retallada, tornaríem al nivell de despesa del 2007, no és tan greu».

La retallada se centrarà en les noves despeses creades a partir del 2007 que no es considerin imprescindibles ni relacionades amb serveis bàsics. A més a més, una altra part important d'aquesta retallada de despeses ha de venir d'una millora de l'eficiència en la gestió, amb reformes en el funcionament de l'Administració. Encara que Mas-Colell va reconèixer que l'efecte d'aquests canvis no podrà ser efectiu, de fet, fins al 2012, i per aquest motiu la duresa de la retallada de despeses pròpiament dita es farà aquest any.

El segon pilar se centrarà a assegurar que arribin tots els ingressos que l'Estat ha d'aportar a Catalunya d'acord amb el nou model de finançament autonòmic. En aquest cas, el principal problema resideix en l'anomenat Fons de Competitivitat, del qual el Govern calcula que li corresponen el 2011 entre 1.000 i 1.400 milions d'euros. El 2010, l'Estat va avançar 1.000 milions a la Generalitat a càrrec d'aquest fons. Però en els pressupostos del 2011 no hi ha ni un euro previst per a aquesta partida. «L'article 23 de la llei del sistema de finançament és molt clar en aquest punt, encara que ara el Govern interpreta que la norma no preveu avançaments i que ja el calcularan i el pagaran el 2013». El conseller discrepa d'aquesta lectura, adverteix que «tothom pot tenir juristes que trobin lectures recargolades, especialment si són els mateixos que han escrit la llei, però la política de lleialtat no funciona d'aquesta manera». Per aquest motiu, el Govern manté converses amb l'Executiu central i confia en el fet que es podrà reconduir la situació.

En tot cas, el conseller Mas Colell adverteix que la Generalitat es planteja reduir el 10% de despesa per situar el dèficit en l'objectiu de l'1,3% del producte interior brut (PIB) de Catalunya «sempre que l'Administració central sigui lleial i ens ingressi en concepte d'avançament els ingressos que ens corresponen. Se'ns pot fer responsables de la despesa, però fins que nosaltres no tinguem la caixa, no se'ns pot fer responsables dels ingressos si qui els decideix té la caixa i uns juristes reinterpreten les normes. No posarem al pla d'estabilitat cap ingrés que depengui de l'Administració central i que aquesta no ens asseguri», assegura el conseller.

RENDIBILITZAR EDIFICIS / El tercer pilar en què el Govern pensa actuar per quadrar els comptes és treure més rendiment del patrimoni. «En aquest punt, l'Administració central també compta perquè li hem plantejat que s'hauria de solucionar d'una vegada la titularitat dels grans hospitals, que van ser transferits fa gairebé 30 anys, en què s'han fet multitud de millores i que per raons jurídiques de to menor o complicacions administratives, la titularitat segueix sent de la Seguretat Social, i això és una cosa que obstaculitza la plena utilització d'aquests recursos».

Una vegada transferida la titularitat, la Generalitat podria comptabilitzar aquests edificis com a patrimoni, i això permetria realitzar operacions com censos emfitèutics, un instrument clàssic del Codi Civil català equiparable a una hipoteca que aportaria ingressos a les arques catalanes.

Notícies relacionades

Andreu Mas-Colell: «Dono per fet que l'Estat ens autoritzarà a emetre deute»

Els aranzels i la caiguda del turisme internacional a Barcelona alentiran el creixement de l’economia catalana a l’1,5% el 2026

«Globalment, aquest paquet global permetria assolir l'objectiu de dèficit» el 2011 i el 2012, calcula el conseller.

Encara que també compta amb altres fórmules en estudi, com rendibilitzar altres actius del patrimoni immobiliari que ja està en mans de la Generalitat o, fins i tot, possibles privatitzacions d'empreses públiques. «Tot està en estudi però no hi ha cap decisió presa» sobre aquest últim punt, va recalcar el conseller Mas-Colell.