Zapatero es compromet davant la UE a endarrerir la jubilació als 67

El Govern seguirà endavant amb la seva intenció d'endarrerir l'edat de jubilació als 67 anys, malgrat

que la polèmica mesura no ha trobat el suport del comitè parla­mentari del Pacte de Toledo. El president del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va confirmar als altres líders de la Unió Europea (UE) que tirarà endavant la reforma de les pensions per assegurar l'estabilitat financera dels comptes públics espanyols a llarg termini, i va anunciar a l'acabar la cimera europea que el projecte de llei que aprovarà el 28 de gener inclourà endarrerir l'edat legal de ­jubilació dels actuals 65 anys als

67 anys.

Aquest retard de l'edat de jubilació anirà acompanyat de «factors raonables de flexibilitat», perquè «no totes les situacions són iguals», va assegurar Zapatero, sense entrar en cap altre detall del projecte de reforma de les pensions.

El retard de dos anys de l'edat de jubilació permetria reduir la despesa pública en l'equivalent a dos punts percentuals del producte interior brut (PIB), uns 20.000 milions d'euros anuals, segons les estimacions provisionals del Govern. L'ampliació del període de càlcul de la pensió dels actuals últims 15 anys cotitzats a 20 anys permetria un estalvi addicional d'un punt percentual més del PIB, és a dir, 10.000 milions anuals més.

INSOSTENIBLE / L'edat mitjana efectiva de jubilació a Espanya se situa en 62,6 anys en l'actualitat, fet que «no és sostenible» financerament a llarg termini, tenint en compte l'envelliment de la població, va assenyalar Zapatero. La reforma de les pensions i el retard de l'edat de jubilació són «imprescindibles» per garantir la sostenibilitat futura del sistema. «Ara es pot fer de forma progressiva i sense mesures traumàtiques», perquè encara hi ha 15 anys de marge, va precisar Zapatero.

«La reforma no afectarà els actuals pensionistes, ni les persones que estan a punt de jubilar-se», ha assegurat Zapatero. «És una reforma que necessiten Espanya, els ­treballadors i els ciutadans, que han de tenir un horitzó segur de pensions», va explicar el president. «Per al Govern seria més còmode no fer res», va reconèixer Zapatero, però «el sentit de responsabilitat» exigeix adoptar ara aquesta reforma. Zapatero va expressar la seva confiança en el sentit de responsabilitat dels altres partits polítics i que no actuïn per raons electorals, perquè «està en joc el futur del sistema de pensions i l'estabilitat financera del país».

RESPONSABILITAT / «El Govern no pot estar pendent, ni ho estarà, de les expectatives electorals. Això és una cosa molt més important. Crec que tots els ciutadans saben que estem en un moment històric per al futur de la nostra economia», va declarar Zapatero. Per això, va afegir, «el Govern presentarà la proposta de reforma del sistema de pensions que necessita Espanya i ho farà amb totes les seves conseqüències».

Zapatero també va destacar la importància de les reformes econòmiques i laborals empreses pel Govern, i va ometre que li van ser imposades per la UE i la pressió dels mercats. «Els esforços i sacrificis d'ara es transformaran en confiança, prosperitat i ocupació en el futur», va sub­ratllar el president.

Notícies relacionades

L'FMI lliga la recuperació d'Irlanda a la reconversió de la banca

La UE es conjura per protegir la zona euro per tots els mitjans

El Govern va tractar per primera vegada el retard de l'edat de jubilació en el programa d'estabilitat 2009-2013, enviat a la Comissió Europea el febrer d'aquest any i que després va rectificar davant les protestes dels sindicats i dels partits.

En aquest document, el Govern explicava que per cada any que s'endarrereixi la jubilació la despesa en pensions es reduiria en 1 punt del PIB (uns 10.000 milions) i que cada any que s'allargui l'actual període de 15 anys que serveix per calcular la quantia de la pensió produiria un estalvi de 0,2 punts del PIB (2.000 milions). D'aquí s'arribava a la conclusió que si s'endarreria el retir als 67 anys i s'allargava a 25 anys el període de càlcul «la retallada total de la despesa en pensions equivaldria a gairebé 4 punts percentuals del PIB (40.000 milions) a partir del 2030», quan ja estaria plenament en ­vigor.